Balanç del pont
He estat fent el balanç d'aquest pont i ha sigut un dels pitjors dels darrers anys, perquè, començant per no haver-me'n anat fora —a París, com m'abellia molt—, gairebé res no ha eixit com m'esperava o com haguera volgut que isquera.
Si el cap de setmana anterior ja vos vaig dir que havia sigut molt roí, ara ha sigut si fa no fa el mateix, i no li veig pinta de què millore; de fet, l'única cosa bona ha sigut que ara hi ha al món un filldeputa menys, tot i que ha marxat impune i sense pagar en presó tota la sang que ha fet vessar en Xile.
Bé, això i un lloc nou que hem descobert a la zona de Cánovas per a sopar: l'"Asador Rioja", un lloc totalment recomanable per la qualitat de la seua cuina, la decoració del local i l'atenció de tots els qui hi treballen, que fan oblidar merescudament els seus preus.
Ja ho veieu, doncs, quin consol per a un balanç tan gris!
Etiquetes de comentaris: Asador Rioja, marxa, personal, Pinochet, València
vinga! a veure si les coses milloren de cara a les pròximes vacances!
Esperem-ho així, que, si no, malament...
El millor és no crear-se masses espectatives (que no vull dir no tenir desitjos) i gaudir del que et trobes, de cada moment, de cada situació, encara que sigui una mosca emprenyadora. Jo intento fer-ho així i, mira, funciona bastant bé.
Sí, però si l'expectativa ja està creada arriba un moment en què la paciència s'acaba perquè veus que amb tants retards tot va anant-se'n en orris fins i tot abans d'haver-hi començat...