Ironies de la vida
Home, jo no volia dir-hi res, però ¿no té collons que el Dia Internacional de l'Immigrant l'hem de recordar mentre veiem com la companyia Air Madrid deixa en terra milers d'immigrants sud-americans que volien aprofitar aquestes festes de nadal per tornar al seu país i visitar unes famílies que sovint fa anys que no veuen?
I què dir sobre la mort del sanguinari filldeputa de Pinochet el Dia Internacional dels Drets Humans? Clar que, igual que Franco es considerava 'apolític', aquest ara va i resulta que es considerava un 'demòcrata' de tota la vida:
"Siempre he sido un demócrata, a pesar de que creen que fui un tirano, un dictador. Fui demócrata.Si usted lee los primeros decretos que se hicieron cuando asumió la Junta, la finalidad era restablecer la democracia" (Entrevista inèdita realitzada l'1 de setembre de 1998 i publicada ara a El Mercurio)En fi, cosas veredes...
Etiquetes de comentaris: Air Madrid, drets humans, immigració, Pinochet, societat
Hi ha sarcasmes que son ben amargants. I les casualitats de la vida sembla que hi juguin amb aquests.
(Lo del pinochet no es sarcasme, es per trencar-li la cara directament)
Realment, i pel que fa a Pinochet, se m'acudeixen altres possibilitats no tan suaus com la que tu hi proposes...
la vida té un sentit de l'humor ben particular...
Tot és una gran casualitat.
O simplement un somni carregat de símbols.
Nota apart: Elsinor, m'agrada el teu blog. Et sembla bé que t'agregui a la meva llista de blogs pels que singlo?
Respon al meu blog, si us plau.