Denaris

Aquests darrers dies ha estat retornada al govern grec una moneda que havia sigut excavada il·legalment a Grècia i venuda a la Gran Bretanya.

L'interessant d'aquesta moneda del 42 a.C., un denari romà de plata —que és el que cobrava un legionari romà per dia—, és que només n'hi ha 58 com ella a tot el món.

Més encara, és una moneda feta encunyar per Brutus, l'assassí de Cèsar, per a pagar el seu exèrcit, i a l'anvers hi porta el seu retrat, mentre que al revers hi ha dos punyals i un barret frigi, símbol de la llibertat, junt amb la inscripció EID(VS) MAR(TIAS), "les Idus de Març", data del magnicidi.

Això dels dos punyals no sé si serà tant per qüestions de simetria com de simbolisme, ja que Brutus seria el segon de la seua estirp en salvar Roma dels tirans; el primer fou el que expulsà els Tarquinis i ajudà a instaurar-hi la República.

Podeu llegir més sobre aquesta notícia ací; i l'anvers de la moneda el podreu veure ací.

Rock o clàssic?

.


Jo, realment, m'hi quede amb la versió original, que no és sinó clàssica.

Mosquitono

No fa encara un parell de setmanes que el Voltaire, sense anomenar-lo així, parlava al seu bloc del "mosquitono", que ja té fins i tot una pàgina que el comercialitza com a to per a mòbil.

És un so semblant al zum-zum d'un mosquit i que està codificat a una freqüència molt alta, entre 16kHz i 20kHz, la qual cosa fa que només el puguen sentir bé els adolescents i joves de menys de 25 anys, ja que entre els 25 i 30 anys tothom comença a perdre facultats auditives, sobretot de sons aguts.

La seua comercialització es fa presentant-lo com un ringtone per al mòbil que és capaç de passar desaparcebut a les oïdes adultes, tot suggerint possibles usos més o menys clandestins que no esmentaré ací per si hi ha roba estesa, però en el seu origen era un desagradable xerric que feia servir algun comerciant per a allunyar els grupets d'adolescents desfeinats del seu aparador sense haver de molestar els majors, que a més són els que realment hi compren.

Jo l'he fet servir com a prova i, entre la 'desesperació' de qui no el sentia o el sentia només estant-hi a prop i sense que el molestara, funciona: a uns 10m o 15m hi havia una adolescent que es tapava les oïdes perquè la molestava moltíssim eixe so tan agut. Igualet igualet que passa amb els xiulets que utilitzen ultrasons per a controlar els gossos. I, ben pensat, l'analogia no és tan descabdellada com puga semblar en un primer moment, així que vés tremolant-hi ja, Granoteta... :D

En fi, que ací en teniu una demostració, i, si vos ha convençut, podeu descarregar-vos-els amb l'eMule fent servir aquests enllaços per cortesia del CrowDat:

ed2k://|file|Teen%20Buzz%20(17.5%20KHz).mp3|161750|249844229216130AF9
C0E91248C192C9|h=ITYNSPBSMQZBLON5IGHYSR4BDZBHF3T7|/
ed2k://|file|Teen%20Buzz%20(18.0%20KHz).mp3|160077|1D4933886551CFF46E
66E30A0559D91B|h=AT5YICHEERT5YKFW67AWNDPRXS2YS6QD|/
ed2k://|file|Teen%20Buzz%20(15.5%20KHz).mp3|160495|873E404472580356C8
313118588561CD|h=A6QCKT73UAMABJV4B5A7B4GADUDSI4PF|/
ed2k://|file|Teen%20Buzz%20(16.0%20KHz).mp3|160496|C4104582D63AE11C1B
BCE3F6494B629B|h=2NCINCX3XTUIIY47EPICYWFCYFK4SOYP|/
ed2k://|file|Teen%20Buzz%20(16.5%20KHz).mp3|160495|55603CFC263E7F406F
CCE84D9126FCE6|h=I547XLHDA5VMFNUWUZLVFWFRIMUL43EO|/
ed2k://|file|Teen%20Buzz%20(17.0%20KHz).mp3|160077|64DFED8A8CE2BB49AE
9AC1AF242C05B3|h=NGWGFQO3OW53ZAWVEBAQ27WKW2CW27C|/
ed2k://|file|Teen%20Buzz%20Modulated%20(17.8%20KHz).mp3|161331|9877BC
64DD2D3940DE0BF4836864EB62|/

Costes paral·leles (o Litoral 2)

Vinyeta de Forges a El País (11/04/2006)

Al cap i a la fi, llatins tots...

Litoral

Vinyeta de Nando a El Periódico (26/06/2006)

Sembla que no és només ací on comencem a veure-hi els abusos de les construccions incontrolades a la costa, i la veritat és que ja era hora perquè pareixia que érem una veu clamant al desert.

Denúncia

El cas és que a mi em van denunciar fa uns caps de setmana, però encara no he anat a pagar la denúncia...

Terra ignota (1)

Algú s'hi aventura, a traçar-ne el mapa?

Emprenyament

Per què no podrà ser tot perfecte? Tan difícil és tindre-ho tot alhora? Ni una horeta al dia? O mitja?

Fins ara podia però no tenia tant de temps; ara, tinc molt de temps però veig que no puc, i això m'emprenya moltíssim, a més dels diners que em costarà.

Tan difícil és tindre una connexió telefònica mig decent per a connectar-me a internet i almenys poder penjar-hi un post diari i navegar-hi una mica? Perquè, tot i provar-ho des de quatre connexions gratuïtes diferents, ja són dos els dies que he acabat fent-ho des d'un cibercafè, i no és plan.

Ara bé, si no és així, no tinc la seguretat de poder connectar-m'hi diàriament, així que, si no ho faig, ja m'ho sabreu perdonar, que és que no hauré pogut :(

xx##c@@xzz de connexions!!!

Bellesa

Φιλοκαλουμέν τε γάρ μετ' ευτελείας...
"Perquè nosaltres estimem una bellesa no recarregada..." -- Pericles.
(Tucídides, Història de la guerra del Peloponnès II, XL)

Heus ací el secret del classicisme grec.

Estiu

Sense saber-ho, l'he encertada: no fa ni vint-i-quatre hores que ha començat l'estiu astronòmic i jo, en eixos mateixos moments, estava de camí a l'apartament.

No és que haja començat pròpiament les vacances estivals, però gairebé, ja que els dies que m'hi queden aniré i tornaré des d'ací, que ja va fent-hi caloreta i ahir mateix, sense haver fet cap esforç físic, vaig arribar entresuat a casa i em vaig haver de dutxar per a tornar-me a sentir net.

Aquesta "temporada d'estiu" meua, com l'anomene jo, va des de Sant Joan fins a la Mare de Déu del Pilar, tot i que de setembre a octubre només m'hi estic els caps de setmana; després, ja res fins a Pasqua.

I ara a vore com està per ací la marxa, que a València ja fluixejava pels llocs on jo solia anar-hi, i m'han dit que a Castelló també, que ara ja és a Benicàssim per on s'ha d'eixir.

De moment jo ja he mig quedat per a eixir-hi amb un amic demà a la nit, i dissabte de sopar...amb foguera o sense.

Minories recalcitrants

Vinyeta de Máximo a El País (20/06/2006)

Un bon retrat del PP, encastellat en les seues fòbies i en el "mantenella y no enmendalla"...

Anunci

"Lo único que tenemos pequeño es el precio"
Home, no és que jo hi siga gaire primmirat, però ¿no vos sembla que s'han passat una mica per a estar anunciant-hi una agència de viatges?

I el vaig vore, aquest anunci, a quatre o cinc periòdics a tota pàgina i a tot color...tret de La Razón, que el publicava en blanc i negre.

Carta oberta

Carta abierta a Rita Barberá

CRISTINA ALMEIDA CASTRO - ABOGADA Y EX DIPUTADA DE IZQUIERDA UNIDA


Estuve en Valencia con la intención de poder hablar contigo, como personas que hemos estado dedicadas a la tarea pública, de la que estoy actualmente retirada, aunque no me retiraré de la política cotidiana, y por eso fui, a raíz de los problemas surgidos con el levantamiento de las lápidas y símbolos que identificaban a las personas enterradas durante años en el cementerio civil de Valencia.

Sé que últimamente los cementerios valencianos no han gozado de la paz y el recuerdo que se debe mantener a su memoria. Ni respeto ni paz, y sobre todo, deseo de ignorar una memoria histórica que ha sido configurada por personas que dieron su vida por la libertad de este país, y que todas ellas compusieron los momentos democráticos más intensos de nuestra historia, y gracias a ellos y a otras muchas personas, con su vida y con su muerte, nos han posibilitado obtener ahora nuestra libertad, permitiéndonos a ti, a mí, y a todos y todas, que hoy vivamos en democracia.

Este reconocimiento que sentimos todos, o al menos una gran mayoría de los españoles, hoy se encuentra enterrado e ignorado, y con ánimos de destrucción de todo vestigio en el Cementerio General de Valencia, y gracias al Fòrum per la Memòria y de otras instituciones, se ha conseguido que un juzgado de Valencia paralice tamaña agresión y no puedan derruir al menos una gran parte de una de las seis fosas, en la sección 7.ª

(Segueix)

Pero existen otros problemas, que no son derivados del no respeto a las memoria histórica, aunque les afecte directamente a todos los que fueron enterrados allí al ser fusilados o eliminados brutalmente después de la guerra civil, sino que muchos de los también allí enterrados fueron víctimas de la intolerancia y de la falta de libertades. Con sus opciones religiosas o políticas, negadas por el franquismo, fueron disidentes de una religión católica confesional del Estado, que repudió a todas las personas que no confesaban, por una u otra razón, ni con la religión impuesta ni con la falta de libertad que el régimen de Franco estableció.

Son las personas que se enterraban en el cementerio civil de Valencia, desde hace siglos, y en donde se han enterrado hijos ilustres de Valencia, librepensadores y luchadores de la libertad, así como personas de otras religiones, ideas o etnias, que no fueron respetados por el franquismo, pero que al menos el franquismo permitió la existencia de ese cementerio civil, que en una parte ha sido saqueado, al menos en las lápidas con sus correspondientes nombres y símbolos que recordaban a esos muertos.

Y paseé con el encargado del cementerio, hombre amable, con el que deberías pasear tú, y conocer las historias que reflejan ese cementerio civil, en el que también existen tumbas de fusilados, y de los que en vida no se sometieron al franquismo, que están todos y todas allí enterrados; donde no se han exhumado restos nunca, y que hace poco más de tres años vieron con sorpresa que, sin respeto a estas personas allí enterradas por su voluntad, destruyeron sus lápidas, tumbas y nichos, alguna de la cuales fueran guardadas para que no se perdieran, y donde víctima de esa agresión institucional se hizo desaparecer, entre muchas otras, la tumba de la abuela de Fanny Rubio, mi gran amiga que le había escrito un poema en agradecimiento a la sabiduría que le había transmitido:

Tu corazón se hizo / del llanto de los hombres. / Junto a ellos /Tu palabra creció / como una espiga. / Que ahora la tierra / te germine / Y te propague / en canto de futuro.

Este poema dedicado a su abuela, que ha desaparecido de la tumba con tantas otras, es una muestra más de la destrucción de las palabras en ese cementerio civil.

Allí están, también, ateos, librepensadores, judíos, gitanos, masones, fusilados después de la guerra, pero sin sus nombres; sin sus recuerdos ni sus flores, y sobre todo quebrantando su deseo de reposar allí como lo han hecho hasta el 2003, que tu ayuntamiento destruyó sus tumbas, no exhumó sus cuerpos, que están allí, pero mal plantó hierba en los socavones, para borrar de la memoria de la ciudad lo que representó la resistencia a la intolerancia y la falta de libertad en nuestro país durante la dictadura años.

Esa actuación puede ser considerada delito, y es por ello por lo que te pido, en nombre de todos los que están enterrados en el cementerio civil, que levantes un monolito, en lo que hemos llamado jardín de las ideas con los nombres de los que allí están enterrados, devolviéndoles su memoria y su historia, para que, desde el recuerdo agradecido, todos y todas encontremos nuestra propia paz y la de los que allí esperan.

Futbol

No és que jo siga gaire afeccionat al futbol ni que seguisca el Mundial, però, si n'haguera d'escollir una, aquesta seria la meua selecció favorita...


[Més fotos de la selecció]

Photoshop CS Portable

Per si vos interessa, m'han fet arribar un enllaç per a descarregar gratuïtament una versió d'Adobe Photoshop CS en versió portable.

No sé si sabreu que darrerament estan desenvolupant-se versions portables de programes populars que van des de navegadors d'internet fins a suites ofimàtiques, de manera que podeu instal·lar-vos-els en una clau de memòria USB i utilitzar-los en qualsevol ordenador: a aquesta versió portable --i lliure!-- del Photoshop CS, per exemple, només li calen 44 MB d'espai lliure.

Així que, si vos interessa, vos el podeu descarregar des d'ací; i ací trobareu altres programes portables per a descarregar-vos.

Reciclatge

Anit mateix, en tornar de marxa del barri del Carme, vaig fer aquesta fotografia d'un contenidor de reciclatge de plàstic que està al cantó de casa.

Pel que sembla, el reciclatge va i supose que anirà cada vegada més cap amunt, i, tot i que hui en dia no està concebut com un negoci, no m'importaria que n'hi haguera qui hi guanyara, perquè al cap i a la fi som tots els qui acabarem guanyant-hi.

Gaudeamus igitur

Supose que o bé coneixereu o bé haureu sentit alguna vegada l'himne dels universitaris, el Gaudeamus igitur:



Powered by Castpost

En realitat és una antiga cançó convivial universitària titulada De brevitate vitae ("Sobre la brevetat de la vida") que sembla d'inspiració medieval (en tenim un antecedent en un manuscrit de 1267 conservat a la Bibliothèque Nationale de France), amb la música i lletra actuals provinents de l'Alemanya del s.XVIII.

Eixe origen convivial és el que ha fet que s'hi troben diferents versions de la lletra més o menys oficial, amb referències humorístiques o cíniques a la vida i a la mort, i, evidentment, al sexe; jo en tinc una, la qual ara mateix desconec on la vaig trobar, que n'és molt explícita i que ja comença canviant-li el títol de Gaudeamus ("gaudim") per Futuamus ("follem").

És tan 'curiosa' i allunyada de la versió oficial, que ací vos la pose a fi que pugueu jutjar per vosaltres mateixos ;)

FVTVAMVS

Futuamus igitur,
Iuvenes dum sumus.
Futuamus igitur,
Iuvenes dum sumus.
Post lascivam iuventutem,
Impudicam senectutem,
Nos habebit humus.

(Segueix)

Vivant omnes virgines,
Liberae, stuprosae.
Vivant omnes virgines,
Liberae, stuprosae.
Vivant mulierculae,
Molles, admissariae,
Pathicae, probrosae.

Vivat adulterium,
Vivant fututores.
Vivat adulterium,
Vivant fututores.
Vivat membrum quodlibet,
Vivant membra quaelibet,
Semper sint in ore.

Vivant lupanaria,
Et qui illis degunt.
Vivant lupanaria,
Et qui illis degunt.
Vivat et perversitas,
Morum vitiositas,
Qui nos hic protegunt.

Pereat virginitas
Et decentes mores.
Pereat virginitas
Et decentes mores.
Pereat modestia,
Quaevis castimonia,
Vivant scortatores.

Quina veritat més gran!

Vinyeta de Ricardo a El Mundo (14/06/2006)

No, no estic boig perquè m'agrade moltíssim aquesta vinyeta que publicava ahir El Mundo.

Supose que pensareu que denigra Catalunya en comparar-hi la violència que pateix Irak amb la 'violència' dels qui ells anomenen 'nacionalistas' contra els 'no nacionalistas', i que Rajoy, com Bush, encapçala la lluita del bé contra el mal.

Penseu-hi, i digueu-me: de veritat Bush és un paladí del bé? I, d'altra banda, en quina situació està Irak i qui li la va provocar? No són els nord-americans qui van entrar-hi a sang i fetge i la van arrasar i continuen fent-hi de les seues? I doncs? No és això també el que van fer-hi els espanyols amb la Guerra de Successió i Franco amb la del 36? No és això el que fa diàriament la Brunete mediàtica i el PP?

Haurà sigut inadvertidament o que els ha traït l'inconscient, però amb aquesta vinyeta l'han ben encertada.

al-Zarqawi

Vinyeta de Glenn McCoy al The New York Times (09/06/2006)

S'hi nota que els nord-americans li tenien ganes, oi?

De compres

Ahir vaig tindre un dia molt 'completet', com fa temps que no en tenia, i és que vaig decidir que ja calia anar al centre de compres perquè feia molt de temps que no ho havia fet.

Potser no era molt bon dia perquè a les 8h del matí ja estava al carrer, i, entre treball i gimnàs, només vaig descansar una hora curteta fins les 18h, en què vaig agafar el metro cap al centre; total, que vaig tornar a casa a les 21h ben rebentat, perquè cal afegir-hi que la nit anterior només havia dormit quatre hores.

Tot i això, em va vindre bé canviar canviar d'aires per una vesprada i submergir-me en el flux i reflux de gent dedicada a les seues activitats quotidianes, perquè vivint la nit ja en veig —i, de vegades, massa i tot— cada divendres i dissabte; a més, és una cosa que m'agrada, igual que utilitzar el metro, sobretot ara que el dia va fent-se gradualment més llarg i realment abelleix passar-lo al carrer. I ara seria temps, també, de perdre'm pels carrerons del barri del Carme, descobrir-hi racons nous i fotografiar-los, com si fóra un viatger que arriba a un lloc nou, cosa que he pensat fer en més d'una ocasió però que mai no he dut a terme.

En canvi, allò que vaig fer-hi va ser turisme...turisme a la FNAC i a El Corte Inglés, i vaig eixir-ne ben carregadet de bosses i alleugerit de diners: llibres (El puente Pegasus, de Stephen E. Ambrose, i Darth Vader, el señor oscuro, de James Luceno) roba (dos polos Dustin per a diari i un de Ralph Lauren per a mudar, a més de tres parells de mitjons per a diari), una pel·lícula (El Yang-Tsé en llamas, protagonitzada per Steve McQueen) i altres coses (desodorant de la marca Kenzo, un USB Flash de 512 MB i una llauna xicoteta de gasolina per a encenedor Zippo) en van ser el meus souvenirs.

I ara, fins l'altra, que segurament serà ja després de l'estiu.

Engabiades

Imatge: Font de la plaça de la Verge, © Èlsinor (2006)


Fa uns dies alguns vàndals van trencar-li el braç a una estàtua del Neptú de Ponzanelli (s.XVII) que estava en una font de València.

No sé si serà per això o no, però aquest cap de setmana m'he adonat que dues fonts pel costat de les quals solc passar estaven envoltades per una tanca metàl·lica.

Si la raó és eixa, ja veig jo quina manera més bonica de portar-s'hi: en lloc de tancar els culpables, n'engabien les víctimes!

Toute entière

XLI. Toute entière

Le Démon, dans ma chambre haute,
Ce matin est venu me voir,
Et, tâchant à me prendre en faute,
Me dit : " Je voudrais bien savoir,

Parmi toutes les belles choses
Dont est fait son enchantement,
Parmi les objets noirs ou roses
Qui composent son corps charmant,

Quel est le plus doux. " - Ô mon âme !
Tu répondis à l'Abhorré :
" Puisqu'en Elle tout est dictame,
Rien ne peut être préféré.
...

(Ch.Baudelaire, Les fleurs du mal)



[Trad. francès-català]

Manifestació ciclonudista

Imatge: Manifestació a Saragossa l'any 2003.


Hui, al llarg de tot el dia, hi ha convocades a nivell mundial i estatal una sèrie de manifestacions ciclonudistes amb el lema "Despullats davant el tràfic, Justicia als carrers!" perquè els ciclistes diuen que

Els cotxes ens imposen la seva llei: velocitat, prepotencia, "malos humos" i violència. (...) Denunciem que els nostres carrers han estat segrestrats pels cotxes privats que colapsen les ciutats degenerant a llocs hostils i perillosos.

Doncs bé, jo estic ja fins als collons tant de cotxes aparcats on no deuen que em bloquegen el pas impunement com de ciclistes que 'passen' del seu carril-bici o del carrer i van per dalt la vorera en qualsevol direcció, de manera que estan fent-nos als vianants exactament el mateix de què s'estan queixant ells que els fan els automobilistes.

Així, doncs, que no hi compten ni amb la meua simpatia ni amb el meu suport, que per a mi, des que han segrestat les voreres tot convertint-les en llocs hostils i perillosos, han perdut ja tota la raó moral que abans tenien. I, com cridava Groucho Marx en "Los hermanos Marx en el Oeste" (Go West,1940),

'más madera, es la guerra!'.

Una 'coseta' divertida

Imatge: Príap pintat a la Casa delsVettii (s.I d.C., Pompeia).

De què te'n rius, xiqueta sense cap gràcia? A mi no m'han fet Praxíteles o Escopas, ni m'ha polit la mà de Fídias, sinó que un masover va tallar una basta soca i em digué «Tu seràs Príap». Tanmateix, m'esguardes i de seguida te'n rius: sens dubte et sembla una cosa divertida la columna que recta s'aixeca des del meu engonal. (Priapea, 10)

Si cal recórrer a les brofegades, fins i tot Bernat i Baldoví és un xiquet de bolquers per comparació als antics romans...

Bestieses

Segons diuen alguns, basant-se erròniament en les visions de Joan de Patmos, despús-ahir va ser —o, més ben dit, hauria d'haver sigut— el dia de la bèstia, de nom 666:

Qui siga intel·ligent, que calcule la xifra de la bèstia, que és una xifra referida a una persona: sis-cents seixanta-sis. (Apocalipsi 13, 16-18 en la traducció de la Bíblia Valenciana Interconfessional)

I dic 'hauria d'haver sigut' perquè evidentment no va passar-hi res de res, tret d'un pobre xiquet anglès que va nàixer dimarts i a qui sa mare no va tindre una idea millor que posar-li el nom de Damien, com el diabòlic protagonista de la pel·lícula The Omen (1976).

A mi el que em fa gràcia és vore com hi creuen molts que segurament es consideraran ateus o almenys agnòstics, quan és clar que tant la idea d'un diable roí com la d'un déu bo són les dues cares d'una mateixa moneda, i l'una no existeix sense l'altra.

I igual amb la data: per què el 666 ha de ser el 6 de juny de 2006 (06/06/06) o de 1006, etc.? És que Joan ja usava el nostre calendari avant la lettre? I què passa amb les cultures que n'usen d'altres? Però és que, a més, el nostre calendari ha sigut modificat al llarg de la Història, i, més encara, es basa en una data interpretada erròniament: la del naixement de Jesús de Natzaret. Ítem més, si torneu a llegir el versicle de dalt voreu que parla d'una persona, no d'una data.

En fi, que hi ha estupidesa que no coneix límits i, més que no pas el dia de la bèstia, va ser el de les bèsties, o, si voleu suavitzar-ho, el de les bestieses; i, mentrestant, del dia més important de la història de l'Europa contemporània, ni una paraula enlloc...

Jo tampoc t'hi espere

Els dies 8 i 9 de juliol vinents s'estarà a València Joseph Ratzinger, cap d'Estat del Vaticà, visita proselitista que ens costarà vint o trenta milions d'euros —que Rita hi posa de molt bon grat dels nostres impostos— i munts de molèsties que ja estem patint, verbigràcia el tancament del pont de Monteolivet i els embussos i retards consegüents per a instal·lar-hi un altar...de 835.000€ per a dos dies!.

Doncs sembla ser que amb el 'regal' dels vint o trenta milions d'euros no en tenen prou, tots aquests forasters del Vaticà, i em deia un amic del gimnàs que també cobren per asseure't més prop de l'altar aquell: 30€ als adults, que ja els havia pagats un cunyat seu. Però, és clar, els diners municipals continuaran acceptant-los, i a aquests no hi renunciaran.

Si fins i tot aquestes escandaloses despeses les han criticades diversos grups cristians, com el Col·lectiu de sacerdots valencians i el Grup de rectors del dissabte, ¿com podria jo quedar-m'hi callat i no dir "JO NO T'HI ESPERE"?

Manifest de la campanya 'Jo no t'espere'.
Adhesions.

El Dia D

Retransmissió de la BBC: Anunci del desembarcamentdels aliats en Normandia (Powered by Castpost)

Finalment, als voltants de les 6:30h del matí del 6 de juny de 1944 van arribar a les platges de Normandia els enginyers i les primeres tropes d'assalt: és el començament de la fi del terror nazi.

I, per cert, que el català Joan Pujol, àlias Garbo, un doble agent aliat, va tenir un paper importantíssim a l'Operation Fortitude en enganyar Hitler i fer que no llançara de seguida les seues reserves a la lluita quan els aliats eren més dèbils.

En camí...

Retransmissió de la BBC (05/06/1944): Enlairamentdel primer avió del Dia D (Powered by Castpost)

Cap a la França ocupada: la nit del 5 al 6 de juny de 1944 comença l'assalt aeri (Operation Chicago/Detroit/Tonga ) del Dia D.

Està a punt de començar 'el dia més llarg'...

Solàrium

És curiós, però m'he adonat que darrerament entrar a la cabina de raigs UVA del gimnàs fa que se'm disparen els pensaments morbosos.

No, no és res de fetitxisme o de mal gust —o de bon, segons es veja, tot i que no és aquest el cas—, sinó que, quan vaig a obrir la porta de la cabina, em ve al cap la imatge d'una dona assassinada desplomant-se'm als braços; això sí, tot molt asèptic, sense gens de sang ni de detalls anatòmics, només el concepte.

Quin bon començament per a una novel·la de misteri, no?

O és que estic malalt o és que tinc massa imaginació...o temps lliure per a cabòries destrellades.

Ella, al natural...

I quina millor manera d'acabar una setmana i de començar-ne una altra que amb la deessa del s.xx?

Mites

Al cap i la fi, també els mites són de carn i ossos, així que no cal estranyar-se de què fins i tot a Humphrey Bogart el seduïsca ELLA. I qui podria retraure-li-ho? Jo, no.

Delicadesa nupcial

I"Ja conec —va dir— aqueixa 'abstinència' dels marits, que, tot i haver-los perdonat la virginitat durant la primera nit a les porugues donzelles, s'hi entretenen 'jugant' amb les parts pròximes." (Sèneca, Controversiae I, 2, 22)

II"Podria dir-te de manera enigmàtica: «Dona'm (...) allò que la verge atorga la primera nit al seu ardorós marit mentre, inexperta encara, té por de l'esquinçada d'un altre lloc.» Però és molt més senzill dir-te directament: «Deixa'm donar-te pel cul»..." (Priapea, 3)

Com podeu vore, els homes romans també sabien tractar les seues esposes verges amb delicadesa...si més no a la seua manera.

Natalici

Onsevulla que estigues, moltes felicitats...!



Marilyn Monroe Tribute (en YouTube)
Pàgina oficial

Llibertat d'expressió

Per la llibertat d'expressió a Internet, participeu en la campanya irrepressible.info d'Amnistia Internacional signant ací el següent manifest:

The pledge

I believe the Internet should be a force for political freedom, not repression. People have the right to seek and receive information and to express their peaceful beliefs online without fear or interference.

I call on governments to stop the unwarranted restriction of freedom of expression on the Internet – and on companies to stop helping them do it.

Signeu-lo.

A més podeu visitar-hi la secció espanyola, que també se'n fa ressò.