Solàrium

És curiós, però m'he adonat que darrerament entrar a la cabina de raigs UVA del gimnàs fa que se'm disparen els pensaments morbosos.

No, no és res de fetitxisme o de mal gust —o de bon, segons es veja, tot i que no és aquest el cas—, sinó que, quan vaig a obrir la porta de la cabina, em ve al cap la imatge d'una dona assassinada desplomant-se'm als braços; això sí, tot molt asèptic, sense gens de sang ni de detalls anatòmics, només el concepte.

Quin bon començament per a una novel·la de misteri, no?

O és que estic malalt o és que tinc massa imaginació...o temps lliure per a cabòries destrellades.