Desig de la teua nuesa

No he desitjat mai cap cos com el teu.
Mai no he sentit un desig com aquest.
Mai no el podré satisfer -és ben cert.
Però no en puc desistir, oblidar-te.
És el desig de la teua nuesa.
És el deig del teu cos vora el meu.
(...)

(V.Andrés Estellés)

On ets?

No hi havia a València dos cames com les teues.
Dolçament les recorde, amb els ulls plens de llàgrimes,
amb una teranyina de llàgrimes als ulls.
On ets? On són les teues cames tan adorables?

(V.A.Estellés, No escric èglogues)

Finestra oberta

Et vaig veure i et vaig voler tenir per sempre
i et vaig dur a ma casa i et vaig fer l'ama d'ella,
alta i fragant com una llimera en el corral,
alta i fragant com una llimera en primavera.

Però jo et necessite tal com et vaig conèixer:
una mica llunyana, una mica impossible...
Una finestra oberta sobre la pau del port...

(V.A.Estellés: Ègloga V)

Les acaballes de Catul

II, 4
He rescatat la meua adolescència
amb brusca mà mentre mirava el cos
esvelt i nu, dempeus damunt la sorra,
compacte i bru, d'adelerada gràcia.
(V.Andrés Estellés)

Et pensava...

Mirava la finestra de la cambra on vivies,
mirava la finestra alegre de cortines.
Et pensava descalça pel passadís en l'ombra.
Pensava moltes coses que ja no sé com dir.

(V.A.Estellés: Ègloga V, de El primer
llibre de les èglogues)

Cobla

Ai.
Per unes mamelletes d'aigua cante,
per unes mamelletes que ja tenen amo,
per uns malucs de sucre,
per unes cuixes matineres.
Ai.

(V.Andrés Estellés)

L'amant (2)

XV
"Mira, és així", i vas obrir les cames,
vas descordar el pantaló, i obrires
el dolç secret amb plena indiferència.

(V.Andrés Estellés)

L'amant

X
Et vas tombar per damunt el divan
i vas deixar que jo anàs pel teu cos

(V. Andrés Estellés)

Pedres de foc

I, 39
Va sospesar-se suaument els pits
i se'ls va prémer amb les mans més dolces,
i cautament es pessigà els mugrons...

(V.Andrés Estellés)

Acaballes

Les acaballes de Catul

I,2
Els pits menuts, la boca i els ulls grans,
llargues les cuixes fluvials, indòmites.
¿Com no arribar el teu nom als meus versos?

(V.Andrés Estellés)

L'engan conech

No he desitjat mai cap cos com el teu.
Mai no he sentit un desig com aquest.
Mai no el podré satisfer -és ben cert.
Però no en puc desistir, oblidar-te.
És el desig de la teua nuesa.

(V. Andrés Estellés)

Sabia que vindries...

Sabia que vindries, que ja era
l'hora de parar taula dignament,
d'obrir la porta i enramar el vent
amb les paraules de la primavera.

(V. Andrés Estellés, L'amant
de tota la vida)