Finestra oberta
i et vaig dur a ma casa i et vaig fer l'ama d'ella,
alta i fragant com una llimera en el corral,
alta i fragant com una llimera en primavera.
Però jo et necessite tal com et vaig conèixer:
una mica llunyana, una mica impossible...
Una finestra oberta sobre la pau del port...
(V.A.Estellés: Ègloga V)
Etiquetes de comentaris: literatura, V. Andrés Estellés, xiques
publicat per èlsinor a les 5:11:00 p. m.
Potser busquem i ens agrada això: l'inaccessible, el dífícil,l'impossible. Hauríem d'aprendre a estimar tot allò que ja tenim, sense renunciar mai als somnis.
ooooh! quin poema més bonic has triat avui! :)
Un poema metafòricament molt visual, nimue, amb l'alta llimera i la finestra oberta al port...
Bé, jesús, inaccessible només fins a cert punt, que altrament acabes renunciant-hi.