diumenge, de maig 13, 2007

Pedres de foc


I, 39
Va sospesar-se suaument els pits
i se'ls va prémer amb les mans més dolces,
i cautament es pessigà els mugrons...

(V.Andrés Estellés)

Etiquetes de comentaris: , ,

9 Comentaris:

Blogger nimue ha escrit...

em sembla que l'Estellés et dóna el vist i plau... ;)

13 de maig, 2007 12:15  
Blogger èlsinor ha escrit...

Dona, ja posats en feina, més que no pas el de l'Estellés, el vist i plau que m'interessaria més és el de la xica, hehehe... ;)

13 de maig, 2007 13:02  
Blogger nimue ha escrit...

homeeee! jo diria que la xica també et deu donar el vist i plau... :P

13 de maig, 2007 14:14  
Blogger Ainalma ha escrit...

Això sí que és adaptar una imatge a una poesia! ;-)

13 de maig, 2007 20:54  
Blogger Déric ha escrit...

les pedres calentes són els pits?

13 de maig, 2007 22:15  
Blogger èlsinor ha escrit...

Hehehe, bé podrien ser-ho, déric; però pedres de riu o de mar, arrodonides per l'aigua i ja suaus i sense cantells.

14 de maig, 2007 00:45  
Blogger èlsinor ha escrit...

Tot és qüestió de buscar ben buscat i de regirar per ací i per allà, ainalma, i finalment acabes trobant-hi les 'mitges taronges', que en aquest cas són imatges i paraules :)

14 de maig, 2007 00:50  
Blogger Pedra Lletraferida ha escrit...

Davant eixes pedres, aquesta Pedra no hi té res a dir!.

Salutacions cordials.

14 de maig, 2007 07:25  
Blogger èlsinor ha escrit...

Que qui podria dir-hi res, Pedra? ;)

14 de maig, 2007 20:01  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home