On ets?
Dolçament les recorde, amb els ulls plens de llàgrimes,
amb una teranyina de llàgrimes als ulls.
On ets? On són les teues cames tan adorables?
(V.A.Estellés, No escric èglogues)
Etiquetes de comentaris: literatura, V. Andrés Estellés, xiques
publicat per èlsinor a les 1:49:00 p. m.
en certa ocasió algú em va dedicar aquest poema. Mira que és bonic!
Segons el meu punt de vista, ara em resultaria més apropiat. Per a que anem a ser modestes a aquestes altures. Ale. :P
On sóc, dius? Al llindar de la finestra, fent-li carantoines i moxaines a la xica... ;)
Bon any nou 2mil8 per a tú i els teus, Elsinore!
No en sé la raó, pedra, però no m'estranyaria gens ni miqueta trobar-te on dius... ;)
I bon any nou també per a tu i els teus :)
Puix, després de tants anys de ball, tens tota la raó, nimue.