L'engan conech
No he desitjat mai cap cos com el teu.
Mai no he sentit un desig com aquest.
Mai no el podré satisfer -és ben cert.
Però no en puc desistir, oblidar-te.
És el desig de la teua nuesa.
(V. Andrés Estellés)
Mai no he sentit un desig com aquest.
Mai no el podré satisfer -és ben cert.
Però no en puc desistir, oblidar-te.
És el desig de la teua nuesa.
(V. Andrés Estellés)
Etiquetes de comentaris: literatura, V. Andrés Estellés, xiques
publicat per èlsinor a les 12:24:00 a. m.
el poètic elsinor... ;)
És que hi ha res millor que ajuntar dos plaers en un de sol?
Una bonica foto, al menys no està siliconada (o a mi m'ho sembla)
Això sembla, sí.