Blanca era...

Blanca era com la neu...
damunt la llarga cabeiera estesa,
corona virginal de flors teixida

(Tomàs Aguiló)

Set dames

Ja passa la donzella
que els cors fa bategar
(...)
Set dames l'acompanyen,
les més gentils que hi ha...

(Marià Aguiló, L'estrella de l'amor)

Eixida del son

Ets eixida del son com el mar. Tota humida,
Somriu encar la boca als somnis, dolçament.

(Marià Manent, Matí)

Lla dec anar

Imatge:Suicide Veil per Jaqueline Vanek

Morta és ja la que tant he amat,
mas io són viu, veent ella morir;
ab gran amor no es pot bé soferir
que de la Mort me pusca haver llunyat.
Lla dec anar on és lo seu camí...

(Ausiàs March, Sisè cant de mort)

Hi aposteu?

Imatge: Polígon industrial del Port de Sagunt (25/02/2008)
Què en dieu? Núvol o contaminació? Em sembla que, per desgràcia, ho teniu molt fàcil...

En dic sec

Aquesta setmana passada ha sigut bastant dura per a mi perquè des del darrer diumenge de febrer he hagut de baixar dràsticament el ritme esportiu, i això ha fet que perdera moltes hores en les que abans acompanyava a la meua xiqueta.

I és que el diumenge 24, en acabar una sessió d'spinning –al que ja anava agafant-li el truc--, vaig notar unes molèsties a la part de davant de la cama dreta, d'un pam a pam i mig més avall del genoll. Jo, com que no m'interessava, no li vaig fer gaire cas al dolor incipient i, com cada diumenge, la vaig acompanyar de tornada a casa...fent-hi una caminada de més de 2h de durada.

Clar, al final el dolor era molt més fort i dilluns anava gairebé coix; dimarts, quan vaig anar al traumatòleg, el diagnòstic va ser de tendinitis crepitant, i el tractament a base d'ibuprofè, cremes antiinflamatòries i 10 dies sense spinning.

En fi, que fins a dissabte no vaig poder acompanyar-la de nou al gimnàs, i encara eixe dia vaig haver de tornar-me'n en metro i deixar-la a ella sola de tornada perquè va començar a fer-me mal la cama dreta...però també l'esquerra, en la que sembla que vaig anar recolzant-me per a caminar, i en la que crec que ara se m'ha desenvolupat un altre procés de tendinitis. :(

Bé, almenys despús-ahir vaig poder anar i tornar del gimnàs amb ella...i bé que ho vaig aprofitar, que mig coix però no curro ('manc') ;)

I el seu esguard

i el seu esguard damunt el meu esguard
sóc presoner
que la vull presonera:
aquest matí que una flor m'ha posat
li deia així
baix baixet
a l'orella:

sota els teus ulls, és un bes el que em plau.

(Joan Salvat-Papasseit, La rosa als llavis)