I el seu esguard
sóc presoner
que la vull presonera:
aquest matí que una flor m'ha posat
li deia així
baix baixet
a l'orella:
sota els teus ulls, és un bes el que em plau.
(Joan Salvat-Papasseit, La rosa als llavis)
Etiquetes de comentaris: Joan Salvat-Papasseit, literatura, xiques
un gran poeta, un gran poema,...i una gran mossa.
En eixe ordre...? :P
mmm no!
Hehehe, ja m'ho pensava... ;)