dimarts, d’octubre 24, 2006

Fent-hi la viu-viu




A
fi de viure més o menys bé, o fins i tot de sobreviure i prou, sempre hi ha hagut qui s'ha espavilat i s'ha buscat la vida com ha pogut o millor ha sabut.

Així, hi ha una anècdota molt curiosa que conta dels sicilians el general Patton a les seues memòries, recollides en War As I Knew It, que em vaig llegir ja fa temps.

No sé si a ell se'l van rifar o què, però al capítol en què parla de la invasió de Sicília pels aliats (juliol - agost 1943) destaca que li va cridar l'atenció el gran nombre de torres costaneres de vigilància i de castells normands que hi havia a l'illa.

Aquestes torres daten dels segles XVI i XVII, i la seua missió, com les del nostre litoral, era avisar amb temps de les incursions de barbarescs i turcs, que aleshores assolaven les costes cristianes.

Çò curiós, però, és que a Sicília —segons diu Patton— de primer les torres les edificaven particulars per a viure-hi ells i els seus familiars, i després s'hi oferien a les autoritats locals per a vigilar la costa...per un mòdic sou de l'erari públic, i que aquesta és la raó de què n'hi hagen més de les que caldrien i tot.

No sé si aquesta explicació serà certa o no, però tenint en compte que passa a un país mediterrani, que a més pertanyia aleshores a la Corona d'Espanya en una època en què hi abundaven vividors, bandolers i pícaros, si non è vero, è ben trovato.

Etiquetes de comentaris: , ,

4 Comentaris:

Blogger nimue ha escrit...

ja ho crec, ja! la gent s'espavila que fa gust! per a bé i per a mal! Però quan està en joc la supervivència, qui podria jutjar a ningú...
Xulo el post :)

25 d’octubre, 2006 08:51  
Blogger Jo March ha escrit...

me encantaría ver de cerca una de esas torres. cuando uno se ha de buscar la vida poco o nada es aquello que no vale.
anécdota curiosa, señor del castillo. ya sé algo más.
Un besito y un abrazo.

25 d’octubre, 2006 11:36  
Blogger èlsinor ha escrit...

Eixes torres i moltes altres coses, Jo, que a Sicília hi ha molt que vore: les restes gregues i romanes, l'Etna, Palerm, Siracusa...i el poblet de Corleone!

25 d’octubre, 2006 19:40  
Blogger èlsinor ha escrit...

Per cert, i parlant-hi de supervivència, nimue, sembla ser que a la Segona Guerra Mundial el govern nord-americà es va posar en contacte amb Lucky Luciano per a obtenir-hi el suport de la màfia siciliana.

Ja s'hi veu que els nord-americans, igual que Churchill, amb tal d'afavorir els seus interessos estaven disposats també a pactar amb el dimoni mateix.

25 d’octubre, 2006 19:52  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home