Un cas com un cabàs

Anit vam anar a sopar a L'Alqueria, un bar-restaurant d'Alfafar, localitat molt pròxima a València, als propietaris del qual coneixia la núvia d'un dels meus amics.

El que ningú de nosaltres sabia és que el propietari és el germà d'un catedràtic de grec que treballava a l'IES Jordi de Sant Jordi de València que va morir aquest agost pels colps d'una pallissa que va rebre uns dies abans, suposadament a mans d'un dels alumnes del centre i d'acompanyants seus —tot i que això encara no està provat.

L'episodi està molt confús, però allò que hi ha clar i del que es queixava el germà és l'assetjament mediàtic que han patit els familiars, les informacions falses i esbiaixades d'algun periòdic i les traves trobades en companyies d'assegurances i entitats bancàries, a més de sentir-se enmig d'una lluita d'interessos confrontats: d'una banda, els sindicats de professors que volen fer d'aquest succés una prova del fracàs de l'actual sistema escolar i dels seus valors, a més de denunciar la indefensió del professorat; i, de l'altra, la Conselleria d'Educació llançant balons fora i sense voler saber-ne res.

A banda dels diners que estan perdent en advocats i en viatges constants a València, han de vore com hi ha un periòdic madrileny —l'ABC— que, per mitjà d'una de les seues ¿periodistes?, es dedica a llançar merda sobre el nom del seu germà mort tot inventant-se el que calga per a suplir la negativa dels familiars a fer cap declaració, cosa que els ha portat a presentar-hi una querella, i, evidentment, a haver d'afrontar més despeses.

Pel que sembla, aquesta carronyera de la ploma va "deduir" a Madrid —i publicar!!!— que el seu germà tenia una doble vida, amb amistats perilloses i nits de sexe i alcohol...perquè la nit que va morir anava a sopar al pis d'una companya de treball que sembla que viu a la zona de l'Avinguda Baró de Càrcer, que de nit és un important focus de prostitució, així que ja vos podeu imaginar per on anaven els trets; si no, vos ajudaré dient-vos que, per a començar-hi, aquesta companya esdevé amant en el delirant relat de la carronyera eixa.

La qüestió és que, quan el germà de la víctima s'hi posa en contacte, la carronyera aquesta no diu res de desdir-se'n, sinó que, al·legant que això era una informació que venia d'una mala font, pretenia a més fer-li soltar la llengua i que parlara del germà mort i de la seua vida, quan és que la família s'ha mantingut en tot moment al marge de la premsa i de fer-hi cap declaració. Com que el familiar no va caure en un parany tan groller que només buscava carnada per a vendre més diaris, la carronyera no va rectificar cap de les seues agosarades falsedats i la cosa ha acabat en una querella, amb les despeses de temps i diners que això comporta.

Heus ací com sense esperar-m'ho em vaig trobar coneixent gairebé de primera mà les martingales i tripijocs dels carronyers de la premsa rosa, d'eixos que tenen espais setmanals i fins i tot diaris a totes les televisions de l'Estat, d'eixos que juguen amb la vida i el bon nom de les persones, d'eixos a qui permeten viure així els babaus que no tenen altra cosa millor que fer que assabentar-se de les xafarderies —vertaderes o falses, que això tant fa— de l'altra gent. Veritablement aquests babaus són els fills dels qui, en una altra època, cridaven "vivan las caenas!".