Sopars en València
Imatge: Tapes.
He estat rellegint el comentari del dissabte sobre la meua eixida en solitari i, en parlar dels llocs on solc anar amb la resta de la gent, em sembla que fa l'efecte que només eixim a beure-hi i que hi estic fent una llista que diríeu digna del Geoffrey Firmin, el protagonista alcohòlic de Sota el volcà (Under The Volcano) de Malcolm Lowry.
La veritat, però, és que normalment quedem per a sopar cap a les 22h i després passem la nit en un o dos locals i l'acabem en una discoteca, així que la quantitat de copes a beure només depèn de la voluntat —o, de vegades, inconsciència— de cadascú: jo, per exemple, només solc beure una copa a cada lloc i procure no passar-me'n perquè sé que després la ressaca és molt pitjor.
Els sopars, a més, procurem fer-los forts, ja que la nit serà llarga. Normalment anem als mateixos dos o tres llocs, de tapes o de carn torrada: al Justo, al Zacarías i al Rincón de Adriana (a l'avinguda de la Malva-rosa), i més esporàdicament a La Carrasca (al carrer del Castell de Pop, al barri de Natzaret) o al Rausell.
Algunes vegades, però, anem a algun altre lloc per a canviar i no acabar avorrint els anteriors. Així, dissabte vam anar a sopar a Arepera Canaria, a Catarroja, on ens vam demanar un menú de degustació molt bo i molt complet i a molt bon preu: i falta que ens va fer, perquè tornava a casa a les 9h del matí!
Altres llocs on recorde haver anat són el Juan, la Pizzeria Michelangelo —les pizzes de la qual no em van acabar de fer, comparades amb les de la Manduca de Benicàssim— i, sobretot per la diversió i la gresca que va haver-hi, el Turangalila, un lloc de drags.
Ara, en cada sopar ve a caure una botella de vi per cada dos de nosaltres, més els licors —generalment whisky—de després dels cafès, així que abans de començar les copes podem dir que ja n'hem fet un tast; però, com em va dir una amiga, si has de beure, que siguen begudes bones...a la qual cosa afig jo que amb la panxa tan plena que puguem dir també:
...pransus iaceo et satur supinus
pertundo tunicam palliumque.
(Catul XXXII, vv.10-11) (1)
Notes:
(1) Traducció de Josep Ignasi Ciruelo i Jaume Juan: "...ben dinat i tip, jec panxa enlaire / i travesso camisa i cobrellit". (Barna, 1982).
Hehehe! Quin domni dels restaurants de València noi!!!
Jo també tinc un secret pels dies que surto de marxa:
Sempre he de menjar una cosa solida: entrecot o bistec mínim. Evitar la pasta o la pizza (sobretot), i no barrejar vi i cava mentre se sopa... Hehehe...
Llavors, desprès del primer licor (que normalment és dolcet: moscatell o variants), em dedico a beure cervesses i cervesses...
Això és perquè ja estic prou alliçonada dels cubates i les ressaques...
Ostres això dels sopars i beures és tot un món eh???
Per cert, ja t'ho deia en el meu blog... però aquets Nadals passaré per Vila-real... (en realitat vaig a Almassora XD, però per mi és el mateix)
Aquí queda aquesta informació ;) :P
Vols dir que amb tanta beguda travessaràs res?
Èlsinor: el que jo te diga, xiquet... Ets el rei del mambo! Tú segueix escrivint sobre les teues rondes (i de les malifetes, què?) nocturnes sobre eixes terres, que aviam si no podré vèncer la temptació, i m'hauràs de fer un lloc... :) Ens llegim, marxòs!
pedra, ja saps que la nit està oberta a tothom...això si no t'aleves* i t'hi quedes a la lluna de València! :)
(*) alevar-se: dialectalisme per 'encantar-se', és a dir, quedar-se abstret mirant una cosa.
Que en barna no ho podeu fer??? :D :D :D
unmei, ja en prenc bona nota, de la teua informació, i ja hi quedarem.