dilluns, de desembre 12, 2005

'Meditacions' per a un comiat








Imatge: Estàtua eqüestre de Marc Aureli.



És que t'ha d'importar que un altre critique allò que és just i que està bé? (Marc Aureli, Meditacions X, 13)

La millor manera de defensar-te'n és no assemblar-te a ells. (íd. VI, 6)

Per a la pedra llançada cap amunt no és cap mal baixar-hi, ni cap bé pujar-hi. (íd. IX, 17)

2 Comentaris:

Blogger Pedra Filosofant ha escrit...

Èlsinor: una pedra no és res com per dedicar-li un post a ca teua. Gràcies, però. Després d'uns dies de desconexió, m'he trobat, potser, amb el millor regal per a aquests dies. Devot dels detalls petits de la vida, la filosofia teua, la meua, i pròpia de cadascú que escriviu a la blogosfera també m'ajude. I com a bona filosofia, m'ha corsorprés, i n'he après una mica més sobre què val la pena i què no. Algún dia també aprofitaré el balcó que em permet la xarxa per tal d'homenatjar justament i amb escreix les "Meditacions" d'en Marc Aureli. Lo fomut és que, en el meu cas, he hagut de llençar la pedra i amagar la mà, a desgrat. Tot sia a fi de bé. Ens llegim!

14 de desembre, 2005 12:42  
Blogger èlsinor ha escrit...

Més petits que una pedra i menys amics de la saviesa són els granets d'arena, i, tanmateix, cadascun d'ells forma i és part alhora d'una bonica platja o d'un immens desert.

15 de desembre, 2005 01:04  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home