dissabte, de desembre 10, 2005

Eixida en solitari


Imatge: Bolsería, per Xiah (16/09/2005)


Anit, i després de molt de temps, vaig recobrar la sensació de llibertat que tinc en eixir sol per la nit, sense ningú que em faça de rèmora i amb qui m'haja de posar d'acord per a decidir on anar i quan; i, a més, vaig poder tornar al barri del Carme, on havia estat almenys quatre setmanes sense anar-hi, cosa que no m'havia passat mai en tots els anys que hi vaig.

No és que amb la gent amb què estic eixint-hi no m'ho passe bé, no, però jo sempre he sigut molt individualista i he decidit per mi mateix sense haver de donar-li explicacions a ningú, i ara em sent una mica ofegat pels lligams de compromís —bè que tènues i invisibles, però que hi existeixen— envers el grup: a mi sempre m'ha agradat i m'ha atret més la independència i llibertat dels felins que no els grups dels cànids, més el duel individual de les fosques èpoques heroiques que no el posterior xoc de grans masses de combatents.

Amb aquesta gent he descobert gairebé cada setmana llocs nous (Café Cantante, Cormorán, Catedral, Dreams, Vivir sin dormir, Desigual, Gran Cafê, Café Bali...) i n'he recuperat d'antics (La Indiana, Giorgio & Enrico, Woody, N.Y., Ópera, Gasoil...), això per no parlar de les discoteques on no havia estat mai (Puzzle, Spook/Sound Factory, Ku-Manises...), però a mi m'agrada tornar a Bolsería, el Fox Congo i Ghecko, tot i que reconec que no és com era fa uns anys, quan hi havia més gent i més locals que ara han tancat (Carmen Sui Géneris, Hanax...).

Potser siga una fotesa, però ara m'hi sent molt millor: la llibertat, més que siga per una nit, m'assenta molt bé...

3 Comentaris:

Blogger Pedra Filosofant ha escrit...

Elsinore: només volia passar-me per les teues contrades per deixar-te un regalet, i em trobo amb un meravellós post que comparteixo en la seua totalitat. Com tu, també sòc animal solitari per naturalesa, i de vegades (les més) també necessito trobar el meu espai propi, el meu cau, fer la meva conquesta personal, i comprovar com està (i com es conserva) el meu "territori". Llibertat i Soletat. Quines dones més boniques per fer-nos companyia, oi?. I tant que sí!.
El que et deia: t'he deixa't un petit regal al meu blog, en el meu darrer post. T'agraeixo de tot cor els consells per les meves "meditacions" i el suport que hi veig al darrera.
Noi, qui pogués aquesta nit seguir-te de nou pel Carme de València... :)
Ens llegim!

10 de desembre, 2005 23:50  
Blogger èlsinor ha escrit...

Gràcies per la visita, pel regalet i per la teua amabilitat amb mi i el meu lloc :)

Veig que coincidim en moltes coses, però jo, el duet aquest de dones boniques, la veritat, el preferiria en forma de trio i amb altres noms: Rossa, Morena i Pèl-roja; entretant, i si no hi ha cap altre remei, hauré de conformar-me amb festejar aquelles dues... :D

11 de desembre, 2005 21:13  
Blogger Pedra Filosofant ha escrit...

Les gràcies no es mereixen, Elsinor!. Son teues totes!.
Noi, si amb dues ja ha de ser tota una gesta, vols dir que podries (podríem!) amb tres?. Vols dir que arribaries (arribaríem!) a fer trontollar "los fonaments del Miquelet"?... :)
Mira que en fa de temps que tinc posat al meu punt de mira la ciutat de València, xiquet...
Ens llegim!

11 de desembre, 2005 21:53  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home