dijous, de desembre 15, 2005

Lluna





Aquest matí, quan anava a treballar, i abans de l'eixida del sol, he vist la lluna —totalment redona, gran i d'un color rosaci semblant al que pren les nits d'agost a la poca estona d'haver eixit de la mar— com es ponia darrere de les blavoses muntanyes. N'hi ha res, de tan senzill i qüotidià? I, tanmateix, no per això perd la seua bellesa.

1 Comentaris:

Blogger Cassiopeia ha escrit...

yo, querido amigo, siempre me quedo prendada de la luna, cada noche parece que la observo por vez primera. No verás jamás dos noches con la misma Luna (ni con los mismos ojos)
besitos lunáticos.

16 de desembre, 2005 14:48  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home