Domus aurea

Imatge: Reconstrucció d'una sala de la Domus aurea.



En Itàlia ha saltat l'alarma i, entre despús-ahir i ahir, s'ha estés per tot el món: a Roma caldrà tancar per al públic la Domus aurea, el palau de Neró.

Amb més de 10.000m2 i 300 cambres, de 25 anys d'excavació i obres i de 6 anys oberta parcialment, caldrà tancar-la almenys dos anys i invertir-hi cinc milions d'euros; o, per a anar-hi bé, cent trenta milions i deu anys d'obres. Els culpables? Les pluges dels darrers dies i, indirectament, els retalls pressupostaris per a Cultura en un país amb tant de patrimoni per conservar. I, per cert, bé podem trobar-hi cert paral·lelisme amb la situació de Tarragona; i, si no, vegeu-ho al bloc del Sebastià Giralt, Els dies de Dèdal, on també parla de la Domus aurea.

Aquesta Casa d'Or, però, que actualment hi atrau una mitjana d'un miler de visitants diaris, va ser molt malvista en la seua època pel seu excessiu luxe, per la seua desmesurada extensió i pel fet que l'emperador havia emprat molts terrenys i edificis públics i particulars per a fer-se una residència privada aprofitant-hi la devastació del gran incendi del 64 d.C. És d'aquesta manera com l'esmenta l'historiador Tàcit als seus Annals:

in illa invisa et spoliis civium exstructa domo (XV, 52; tr.: "en aquella coneguda i odiosa residència, edificada amb les despulles dels ciutadans"),

i ja en vida del propi Neró hi corrien epigrames satírics, recollits per Suetoni en la seua biografia d'aquest emperador:

Roma domus fiet: Veios migrate, Quirites,
si non et Veios occupat ista domus.
(Neró, 39)

Prompte Roma serà només casa d'ú: marxeu a Veïs, ciutadans
...això si la casa d'aquest no ocupa també Veïs!

És Suetoni també qui ens descriu el palau amb més detall:

Tanmateix, en cap altra cosa va malgastar més els diners que en edificar des del Palatí fins a les Esquílies una residència a la que primer va anomenar 'transitòria' i després, quan la va cremar un incendi i la va refer, 'àurea'. De la seua extensió i ornamentació, n'hi haurà prou en referir les següents dades. Tenia un vestíbul en el que hi havia un colós de cent vint peus d'alçària amb la seua pròpia efígie; la seua amplària era tanta que hi tenia un triple porxo de mil peus de llargària, i també un estany que imitava la mar, voltat d'edificis que semblaven una ciutat; a més d'això, camps amb horts sembrats, vinyes, prats i boscos de diversa grandària amb gran nombre de tota mena de bestiar i de feres. A l'interior tot estava recobert d'or i embellit amb pedres precioses i conquilles de perles grosses; els menjadors estaven enteixinats amb planxes d'ivori giratòries i proveïdes de tubs a fi que des del sostre s'hi espargiren flors o perfums; el menjador principal era redó per a girar contínuament dia i nit com el món; els banys usaven aigua de la mar i de la font sulfurosa d'Àlbules. D'aquesta manera, en inaugurar la seua residència ja acabada, aquesta el va complaure tant que deia que per fi ja començava a viure-hi com un home. (íd., 31)

No és d'estranyar, doncs, que hom l'acusara d'haver provocat l'incendi, vist el profit que n'havia tret:

Però ni al poble ni a les muralles de la seua pàtria va respectar. Havent recitat un conegut seu en una conversa:

εμου θανοντος γαια μειχθαιτω πυρι (tr.:"Mort jo, que el foc creme el món")

li va respondre: "I ara! εμου ζωντος" (tr.:"Que siga en vida meua"). I bé que ho va fer. Puix, com si estiguera ofès per la imperfecció dels edificis antics i per l'estretor i giragonses dels carrers, va calar foc a la ciutat tan obertament que molts consulars, havent descobert a les seues propietats cambrers de Neró amb estopa i teia, no van gosar tocar-los; i a certs graners al voltant de la Casa d'Or, l'espai dels quals desitjava moltíssim, va fer que els destruïren amb màquines de guerra perquè estaven fets amb murs de pedra i que els incendiaren. (íd., 38)

Segurament Suetoni —igual que en altres ocasions— no és molt de fiar en aquest cas, però el que sí que és cert és el ressentiment del poble contra Neró i les seues bogeries, i, entre elles, la construcció d'aquesta fastuosa mansió.

Així, uns pocs anys després de la mort de Neró, els membres de la dinastia flàvia van fer enderrocar el vestíbul i van drenar l'estany per a construir-hi a sobre l' Amfiteatre Flavi (o Colisseu), alhora que substituïen el cap de Neró pel del déu Sol al colós i Titus hi edificava unes termes enfront.

Un incendi el 104 d.C. va afectar greument la Domus aurea, i Trajà va aprofitar per a cegar les cambres amb deixalles i construir a sobre les seues termes, mentre que les obres d'art que hi havia col·leccionat Neró ja havien sigut dispersades feia temps pels diferents temples de l'Urbs; el 121 d.C. Adrià va enderrocar el que quedava del vestíbul i va construir-hi el temple de Roma, i açò va ser la fi de la Domus aurea de Neró.



[Font bàsica: l'article Domus Aurea de A Topographical Dictionary Of Ancient Rome, Oxford 1929]
[Les traduccions, si no s'hi diu el contrari o no estan marcades amb un enllaç, són meues]