Assumpció de culpes

Sembla ser —i ho dic així perquè només ho sé per referències indirectes escoltades a La tertúlia de El matí de Catalunya Ràdio d'ahir— que la Generalitat de Dalt ha encetat una campanya publicitària en contra dels maltractaments a la dona (i per què no dels maltractaments de tot gènere?), i, en algun moment dels spots televisius, un dels personatges masculins diu que s'hi avergonyeix de ser un home (!?)

No, mira, d'això res: jo, com a home, no haig d'avergonyir-me de res, i menys encara per actes que no he comès jo sinó uns malparits. Jo només assumisc les meues culpes i no pas les d'altri, i encara accepte menys que, com a part d'un col·lectiu —o, en aquest cas, d'un sexe—, m'atribuïsquen les malifetes d'un dels seus membres. Que cadascú accepte les conseqüències dels seus propis actes, i, parafrasejant-hi Salvador Espriu

...mai no ha de pagar tot un poble
per un home sol. (1)

Notes:
(1) La pell de brau, XLVI: "però mai no ha de morir tot un poble / per un home sol." (vv.3-4).