Urbanitat?
Imatge: Le dejeuner, de Claude Monet (1873).
Aquest matí estava desdejunant amb un croissant i un tallat quan m'ha passat a la vora una companya i m'ha desitjat un «Bon profit!» que m'ha deixat sense saber què respondre-li perquè hi ha algunes coses que són superiors a mi.
Supose que, a banda del «Gràcies», li hauria d'haver contestat amb alguna de les fòrmules usuals tipus «En vols?» o, en castellà, «¿Gustas?», però com ja sé que m'hauria de dir que no i, de totes maneres, jo tampoc no li'n donaria, tanta parleria formulària la veig inútil i falsa.
A més, justament aquesta situació la percep al contrari que tothom: per a mi, això de desitjar-li bon profit a algú és vulgar i fins i tot maleducat, i sóc totalment incapaç d'usar aquesta fòrmula amb ningú, igual que no se m'acudiria mai dir-li «bona pixarada» —o el que fóra— a algú que anara al wàter.
Potser hi sóc una mica exagerat, però mira, això ve amb el lot...
Uuhmm...! Qui podria resistir-se a ser el primer?
A mi em rebenta que em preguntin "com estàs?". Em quedo sempre mirant i pensant i imaginant la cara que posarien si diguessi que estic fatal. No ho faig, i no per ganes, sinó perquè llavors estaria programada la següent pregunta que encara em rebenta més: "què tens?"