dimecres, de novembre 16, 2005

Humor negre (i 2)


Imatge: Hamlet, il·lustració d'Edy Legrand (1939)



Si ens hi fixem, l'humor negre és una manera de sobreviure psicològicament a una situació adversa, de transformar una tragèdia en comèdia per dir-ho en termes literaris, ja que és un recurs que també la Literatura utilitza freqüentment, i el mateix Elsinore n'ha vist bones mostres en el drama que Shakespeare hi desenvolupa.

En el seu Hàmlet, li serveix a aquest personatge de vàlvula d'alliberament de la seua frustració per conéixer la veritat dels fets però haver-se'ls de callar per a preservar la seua vida fins al moment de passar a l'acció, i res més segur per a fer-ho que adoptar la disfressa de boig, que pot dir les veritats sense que, com a la dardània Cassandra, li les tinguen en compte.

És just el príncep danès qui en fa ús en les escenes posteriors a la violenta mort de Polònius, el vell cortesà, quan el rei se n'assabenta i vol trobar-ne el cos, amagat pel seu fillastre. Hàmlet el té en suspens una bona estona tot defugint-ne una resposta clara i concisa i, en el seu paper de boig fingit, rifant-se'l i i fent-nos somriure per la mordacitat i doble sentit de les seues respostes, les quals, en alguna ocasió, arriben a fregar el mal gust (acte IV, escena iii).

Així, quan el rei li demana pel parador del cos, li respon que està en un sopar...però no de comensal, sinó de menjar!
KING CLAUDIUS: Now, Hamlet, where's Polonius?
HAMLET: At supper.
KING CLAUDIUS: At supper! where?
HAMLET: Not where he eats, but where he is eaten...
i rebla la 'gràcia' mitjançant una al·lusió doblement humorística a la Dieta de Worms, celebrada el 1521, jugant-hi tant amb el sentit de diet ('dieta': règim en el menjar i el beure / assemblea deliberativa) com amb el de Worms ( 'cucs' en anglès / ciutat alemanya):

HAMLET: (...) a certain convocation of politic worms are e'en at him. Your worm is your only emperor for diet...

Com el rei no permet que l'embolique i hi insisteix, Hàmlet, ara ja, comença a donar-ne més pistes, del parador del desaparegut:

KING CLAUDIUS: Where is Polonius?
HAMLET: In heaven...
però, posat en el seu paper de boig, continua introduint-hi jocs de paraules i dobles sentits, fins i tot palesant-hi els seus sentiments sobre el rei, perquè cal no oblidar que infants i orats diuen les veritats:

HAMLET: (...) send hither to see: if your messenger find him not there, seek him i' the other place yourself.
Finalment, tot i acabar dient clarament el lloc on podran trobar-lo, no s'està d'introduir-hi una crua observació que pot ofendre la sensibilitat de l'oient:

HAMLET: (...) But indeed, if you find him not within this month, you shall nose him as you go up the stairs into the lobby.
La darrera mofa del príncep danès suposa gairebé un escarni del mort:

KING CLAUDIUS [To some Attendants]: Go seek him there.
HAMLET: He will stay till ye come
.
I, qui tinga orelles, que escolte, perquè

a knavish speech sleeps in a foolish ear (IV, ii)

2 Comentaris:

Blogger Eride ha escrit...

¡Qué sería de la vida sin humor!
Un buen Blog, sin duda.
El mío todavía está en pañales pero todo se andará.
Saludos.

16 de novembre, 2005 13:25  
Blogger èlsinor ha escrit...

Sí,eride, tot és qüestió de posar-s'hi i començar a publicar. :)

16 de novembre, 2005 21:44  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home