Quan viu son cors
e sos cabells flamejants com estel.la,
e els pits pus blancs que neu e flor de lliri,
fui esvaït e quaix fora d’arbitre.
(Francesc de la Via)
Etiquetes de comentaris: Francesc de la Via, literatura, xiques
publicat per èlsinor a les 11:59:00 p. m.
jeje! el teu blog ja s'ha convertit en un blog temàtic! ;)
Bona setmana!
La veritat és que sí, nimue :) I bones setmanes a tu també...