Nueta us vull
que prenc gran ira
si us ataviau i alcú prop mi
per sort vos mira.
Nueta us vull, gest graciós,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira
(Joan Timoneda)
Etiquetes de comentaris: Joan Timoneda, literatura, xiques
ja ho dic jo que nuets estem més guapos!
I, sobretot, més guapes, hehehe...