Troballa del Lupercal
Cosa meravellosa, ve cap als abandonats bessons una lloba
que acaba de parir: qui es creuria que la fera no va fer cap mal
als nens? No és prou que no els va fer cap mal, també els ajuda:
la lloba nodreix aquells a qui les mans dels seus parents van
provar de fer morir (...) Ella dóna el seu nom a l'indret; el propi
indret, als lupercs: una gran recompensa obté la dida per
la llet oferida. (Ovidi, Fasts II, vv.413-422)
que acaba de parir: qui es creuria que la fera no va fer cap mal
als nens? No és prou que no els va fer cap mal, també els ajuda:
la lloba nodreix aquells a qui les mans dels seus parents van
provar de fer morir (...) Ella dóna el seu nom a l'indret; el propi
indret, als lupercs: una gran recompensa obté la dida per
la llet oferida. (Ovidi, Fasts II, vv.413-422)
I és que no fa gaire que, com podeu vore a la pàgina del Ministero per i Beni e le Attività Culturali italià, s'ha donat a conèixer la troballa del Lupercal, la cova que els antics romans consideraven el cau de la lloba que va alletar Ròmul i Rem, els fundadors de la Urbs.
[De Et Ego In Arcadia]
Etiquetes de comentaris: arqueologia, història, literatura, Lupercal, Ovidi, Roma
publicat per èlsinor a les 1:45:00 a. m.
pues no sé, lo imagino y creo que debe ser una sensación especial estar cerca de ese lugar, aunque sólo fuera una leyenda. Ains... Italia, algún día.Un besito soñador, señor del castillo.
Però em sembla que tu estàs somniant més amb Florència que no pas amb Roma...
I, per cert, bons somnis i besets ;)
ainss pues florencia es mi destino soñado... también quiero visitar la toscana y perderme en sus paisajes... pero Roma también se merece al menos una visita no? ;) yo con viajar me conformo. ¿me llevas? jijiji un besito, wapo.
Hehehe, ja sabia jo que l'encertaria... :P