Dins sa cambra
No fonc donat tal joi en tot lo segle,
ne ho serà mai tan valent ne tan noble,
com féu a mi una gentil senyora
lo jorn que em tenc en secret dins sa cambra.
(Francesc de la Via, s.XV)
ne ho serà mai tan valent ne tan noble,
com féu a mi una gentil senyora
lo jorn que em tenc en secret dins sa cambra.
(Francesc de la Via, s.XV)
Etiquetes de comentaris: Francesc de la Via, literatura, xiques
publicat per èlsinor a les 5:02:00 p. m.
sí, sí... això de la cambra i del secret és molt divertit. Fins que apareix l'esposa... clar... ehmmm...
...i, aleshores, la diversió es triplica, hehehe. >;)
ja et dic jo que no!!!! glups! :PP
Ui,ui...hi veig la veu de l'experiència, i no molt grata, per cert :(