dijous, de juliol 19, 2007

Pujada al Castell de Miravet

Imatge: (c) Davant del Castell de Miravet, per Èlsinor (17/07/2007)

Ahir, tot i haver dormit sis hores i mitja --més del que dorm a diari en hivern--, em va caldre una sesta d'hora i mitja per a tornar a sentir-me normal i no com si no haguera dormit gairebé res la nit anterior; supose que em calia recobrar forces de la caminada de despús-ahir: 21,5km en una ruta circular (que podeu vore ací, amb el seu perfil corresponent ací) des de l'entrada de la urbanització de Montemolino fins al castell de Miravet, a banda de 3km més d'anada i tornada des de l'apartament.

Aqueix castell és una antiga fortalesa musulmana --monasteri de monjos-guerrers-- que al 1091 va ser conquerida pel Cid i després va passar a mans de Jaume I, qui en 1225 li la va cedir al bisbe de Tortosa; al s.XVI, pertanyent ja al municipi de Cabanes, va començar a despoblar-se junt amb el poblet que hi havia crescut i les runes del qual encara hi són visibles. La llàstima és que són més fotogèniques les restes de les casetes que no pas les del castell mateix.

Al fullet de la Conselleria de Territori i Habitatge cataloguen aquest itinerari amb el nº 6, però en fan una ruta circular limitada a la Font del Perelló - Castell de Miravet, de 1h de durada per a cobrir-hi els 2km de distància i un desnivell de 169m, però clar, jo ja portava a sobre un bon grapat de quilòmetres i un desnivell molt més gran, a més de perllongar la ruta fins la Font de Miravet i tornar a la Font del Perelló per un caminoi gairebé paral·lel al Barranc de Miravet; això sí, em vaig estalviar alguns quilòmetres en baixar no per la CV-147 per on hi havia pujat, sinó per la senda que hi ha entre l'Agulla del Salandó i la Comba (Itinerari nº 8).

El bo que té aquesta ruta és que d'aigua no te'n falta: una font gairebé al punt d'inici; la Font Tallà i la Font de Roc gairebé al començament del camí que va paral·lel al Barranc de Miravet i les Agulles de Santa Àgueda, i la Font del Perelló gairebé al final, a l'inici de la pujada cap al Castell de Miravet; mentre que si baixem per l'altra banda al Camí de Fusta (o CV-148, d'Orpesa a Cabanes), ens hi trobem la Font de Miravet. A més pel camí sempre podem arreplegar unes móres --i, quan siga temps, ametles i figues-- que ens el facen més suportable :)

I, per cert, totalment recomanable el paratge a l'entorn de la Font del Perelló, on podreu dinar o berenar a les taules i bancs de fusta que hi ha.

Altres fotos:






Etiquetes de comentaris: , , ,

6 Comentaris:

Blogger Laia ha escrit...

Déu n'hi do quina ruta! I les fonts sí que fan molta falta quan encara et queda un bon tros i estàs assedegat! Ben merescuda la migdiada :D

19 de juliol, 2007 20:24  
Anonymous Carquinyol ha escrit...

Molt interessant, un altre que em guardo... encara que al principi estava una mica despistat perquè pensava que era el Miravet de l'Ebre

20 de juliol, 2007 02:27  
Blogger nimue ha escrit...

móres i figues, nyam, nyam, nyam! Al·lucine amb l'energia que tens, xiquet! dormint tan poc i amb aquestes caminades i segur, segur, que eixint per la nit! Però tu que menges???? :P

20 de juliol, 2007 09:14  
Blogger èlsinor ha escrit...

Que què menge, nimue?? Doncs llig, llig...
I totes les nits no isc, només en divendres i dissabte, però, això sí, quatre dies a la setmana al gimnàs abans de les nou del matí...i fins i tot quan hi ha caminada a migdia! :P

20 de juliol, 2007 17:35  
Blogger èlsinor ha escrit...

Ah, no, carquinyol, això ja m'agafa massa lluny, tot i que estic pensant fer una ruta fora del Desert de les Palmes, però seria pels pobles de la Serra d'Espadà, que em queden també ben a mà.

20 de juliol, 2007 17:37  
Blogger èlsinor ha escrit...

I sobretot, laia, quan més s'agraeixen les fonts és quan vas a peu i no pots portar gaire beguda a sobre pel pes.

20 de juliol, 2007 17:38  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home