Sola
I no hi fa res que senti en el meu front
la teva mà, llindar entre el teu món
i aquest núvol que em fa d'amagatall.
(Maria-Mercè Marçal)
Etiquetes de comentaris: literatura, Maria-Mercè Marçal, xiques
publicat per èlsinor a les 1:33:00 p. m.
Sense comentaris, les paraules ho diuen tot...
No m'ho acabo de creure pas que estigui tant i tant (però tant!) sola la xica! Eixa mirada, eixa boca entreoberta, no sé pas... =)
Salutacions cordials, i felicitats al mirall.
Així és la vida, ¿ho veus, pedra? Unes tant i unes altres tan poc... :D
Les paraules i la imatge, anònim... ;)
home... a vegades quan estàs sola te cundeix més el temps... ehehmm...
Depèn, nimue... ehehmm...