Dissabte esperançador
Imatge: Cua d'automòbils a Benicàssim diumenge, per Èlsinor.
Ja tornen a vore's en Benicàssim les cues de dues o tres hores dels cotxes que, en fer-se al diumenge les set o les huit de la vesprada, comencen a marxar per tornar a Castelló i hi col·lapsen totes les eixides (o, segons d'on ho mires, les entrades).
Doncs espere que els valga la pena aqueixa pèrdua de temps i a bon segur que dels nervis de més d'u; jo m'ho mire encuriosit des de la fresqueta de la terrassa, i satisfet perquè almenys la nit anterior no va anar pas malament tot i un començament que no prometia res de bo.
De fet gairebé ens quedem sense sopar perquè no trobàvem el local on havíem fet la reserva i ningú no sabia dir-nos on era: no només havien canviat de nom (de Benijamón a Pipes i carasses!) sinó també d'adreça (ara, al C./Dolors, 73), i no se'ls va acudir de dir-nos-ho quan els vam telefonar. Almenys va pagar la pena anar-hi: a més dels entrants, boníssims i amb una mescla molt original d'ingredients, la carn era fins i tot més bona que en torradors molt més cars de València, tant l'entrecot (entre 16€-17€) com la carn que ens hi vam fer a la pedra (35€ per a dues persones).
Després d'aquest bon sopar (amb quatre plats d'entrants, la carn, dues botelles de vi --ei, que n'érem quatre!--, postres, cafés i licor d'herbes), un mojito ben fresquet a La lluna i després de copes a Màgic i Acapulpo aprofitant que aquests dos caps de setmana obrin fins a les 2:30h de la matinada amb l'excusa que s'hi celebra el FIB; una altra copa a Plàstic, un clàssic de la nit on feia temps que no anàvem i que ens van dir que estava exclòs de la ZAS, i una volta per Tremendo Mundo --sense prendre-hi res-- fins a quarts de quatre, en què vam marxar cap a Buddha, a la platja del Gurugú de Castelló, fins a dos quarts de sis.
Això ja és una altra cosa! Quina diferència de trobar-t'ho tot tancat a quarts de dues a ara! I, pel que sembla, aquesta suspensió de la ZAS s'hi portarà a terme també amb la celebració del Festival Internacional de Guitarra i de les festes del poble, a més que volen demanar-ne la suspensió per a l'estiu vinent.
En fi, que encara hi queden esperances...
Ja tornen a vore's en Benicàssim les cues de dues o tres hores dels cotxes que, en fer-se al diumenge les set o les huit de la vesprada, comencen a marxar per tornar a Castelló i hi col·lapsen totes les eixides (o, segons d'on ho mires, les entrades).
Doncs espere que els valga la pena aqueixa pèrdua de temps i a bon segur que dels nervis de més d'u; jo m'ho mire encuriosit des de la fresqueta de la terrassa, i satisfet perquè almenys la nit anterior no va anar pas malament tot i un començament que no prometia res de bo.
De fet gairebé ens quedem sense sopar perquè no trobàvem el local on havíem fet la reserva i ningú no sabia dir-nos on era: no només havien canviat de nom (de Benijamón a Pipes i carasses!) sinó també d'adreça (ara, al C./Dolors, 73), i no se'ls va acudir de dir-nos-ho quan els vam telefonar. Almenys va pagar la pena anar-hi: a més dels entrants, boníssims i amb una mescla molt original d'ingredients, la carn era fins i tot més bona que en torradors molt més cars de València, tant l'entrecot (entre 16€-17€) com la carn que ens hi vam fer a la pedra (35€ per a dues persones).
Després d'aquest bon sopar (amb quatre plats d'entrants, la carn, dues botelles de vi --ei, que n'érem quatre!--, postres, cafés i licor d'herbes), un mojito ben fresquet a La lluna i després de copes a Màgic i Acapulpo aprofitant que aquests dos caps de setmana obrin fins a les 2:30h de la matinada amb l'excusa que s'hi celebra el FIB; una altra copa a Plàstic, un clàssic de la nit on feia temps que no anàvem i que ens van dir que estava exclòs de la ZAS, i una volta per Tremendo Mundo --sense prendre-hi res-- fins a quarts de quatre, en què vam marxar cap a Buddha, a la platja del Gurugú de Castelló, fins a dos quarts de sis.
Això ja és una altra cosa! Quina diferència de trobar-t'ho tot tancat a quarts de dues a ara! I, pel que sembla, aquesta suspensió de la ZAS s'hi portarà a terme també amb la celebració del Festival Internacional de Guitarra i de les festes del poble, a més que volen demanar-ne la suspensió per a l'estiu vinent.
En fi, que encara hi queden esperances...
Etiquetes de comentaris: Benicàssim, cap de setmana, marxa
Déu n'hi do quin cap de setmana més mogut!I un sopar de senyor! Per si alguna vegada vaig cap a Castelló, ja tinc un munt de referències on poder anar a prendre alguna cosa ^^ Una abraçada
Doncs ja voràs com aquest lloc està molt bé, i realment no és car: a un altre local de Benicàssim --que més aviat sembla un lloc de plats preparats-- el 'chuletón de buey' costa...65€! I segur que no és ni tan bo ni fet a la pedra com el nostre.
De totes maneres allò bo que té Benicàssim és que té llocs de menjar i de beure per a tots els gustos i totes les butxaques :)