Niciesa
Imatge: El Crist redemptor del Corcovado...¿una meravella, açò??
Per fi dissabte, que era el setè dia del setè mes del setè any d'aquest segon mil·leni, van estar escollides per "votació popular" (?) allò que una fundació privada i sense res a vore amb la UNESCO (que és l'organisme que amb el consens universal declara els monuments que són patrimoni de la Humanitat) vol fer passar com "Les noves 7 meravelles del món"; i dic 'per fi' perquè a vore si així aquesta desafortunada pallassada passa ja a l'oblit total que es mereix.
Ja només l'elecció de la data era per a fer-nos-hi enrere, igual que la presumptuosa jactància de presentar-la com una 'elecció popular' per internet i missatges mòbils de telèfon, ometent-hi el fet que d'aqueixa manera hom deixava sense participar-hi desenes de milions de persones sense accés a aquestes tecnologies, i afavorint-hi de retruc l'elecció dels monuments dels països més habitats; a banda, clar està, de no saber quins criteris s'han seguit per a les candidatures.
Però, a més, és un disbarat i una total niciesa mesclar-hi monuments d'èpoques i llocs diversos que no admeten una comparació entre ells, i més encara voler fer-hi un rànking; ítem més, si aquest rànking el decideix qualsevol persona que no només no té ni la més mínima idea d'art o del seu sentit sinó que segurament tampoc no coneix la resta dels monuments candidats i únicament el guia l'orgull nacional de votar pel seu monument, és a dir, el del seu país.
Jo declare i ratifique solemnement ara i ací que per mi mai no seran considerades aquestes com cap nova meravella, sinó només com el triomf del show biz en un món on tot sembla que val i que tothom té dret i capacitat per a tot; que siguen els altres els que lloen el vestit nou de l'emperador: jo, no (i la UNESCO, tampoc).
Per fi dissabte, que era el setè dia del setè mes del setè any d'aquest segon mil·leni, van estar escollides per "votació popular" (?) allò que una fundació privada i sense res a vore amb la UNESCO (que és l'organisme que amb el consens universal declara els monuments que són patrimoni de la Humanitat) vol fer passar com "Les noves 7 meravelles del món"; i dic 'per fi' perquè a vore si així aquesta desafortunada pallassada passa ja a l'oblit total que es mereix.
Ja només l'elecció de la data era per a fer-nos-hi enrere, igual que la presumptuosa jactància de presentar-la com una 'elecció popular' per internet i missatges mòbils de telèfon, ometent-hi el fet que d'aqueixa manera hom deixava sense participar-hi desenes de milions de persones sense accés a aquestes tecnologies, i afavorint-hi de retruc l'elecció dels monuments dels països més habitats; a banda, clar està, de no saber quins criteris s'han seguit per a les candidatures.
Però, a més, és un disbarat i una total niciesa mesclar-hi monuments d'èpoques i llocs diversos que no admeten una comparació entre ells, i més encara voler fer-hi un rànking; ítem més, si aquest rànking el decideix qualsevol persona que no només no té ni la més mínima idea d'art o del seu sentit sinó que segurament tampoc no coneix la resta dels monuments candidats i únicament el guia l'orgull nacional de votar pel seu monument, és a dir, el del seu país.
Jo declare i ratifique solemnement ara i ací que per mi mai no seran considerades aquestes com cap nova meravella, sinó només com el triomf del show biz en un món on tot sembla que val i que tothom té dret i capacitat per a tot; que siguen els altres els que lloen el vestit nou de l'emperador: jo, no (i la UNESCO, tampoc).
Etiquetes de comentaris: personal, reflexions
Faig meves les teves paraules. Suposo que tot aquest femer es pot resumir en un "illa, illa, illa, la Alhambra Maravilla"
I que consti que flipo amb l'Alhambra!
Això era un "Operación Triunfo" més però en versió arquitectònica. Jo encara estic esperant que em diguin que té de meravella el Crist aquell de Rio de Janeiro, no dic pas que no sigui maco, espectacular i demés, però meravella meravella... home...
doncs sí, el procés ha sigut ben ridícul. Algunes de les obres jo ja les considere meravelles sense cap xorrada d'aquestes de sms. Una llàstima, tot plegat.
I el pitjor de tot, nimue, és que les fan competir les unes amb les altres, creant-hi 'guanyadores' i 'perdedores'.
Doncs de meravella, carquinyol, en té tant com l'Estàtua de la Llibertat...
De símbol tot el que vulgues, però, d'obra d'art, res de res.
Sí, belart, al capdavall de tot els hooligans, siguen del tipus que siguen, acaben emmerdant tot allò que toquen.
Amén!
El que fa l'avorriment....
(Com sempre un plaer visitar el teu blog i recordar en les descripcions dels recorreguts que tu fas alguns dels llocs on em portaven els meus pares quan era menuda, encara que el paisatge ha canviat força)
Vaja, arsvirtualis, moltes gràcies i m'alegra que et trobes a gust pel meu blog :)