Dia perdut
Un dia perdut, el d'ahir.
No sé com ni per quina raó, però ja mitja hora abans d'alçar-me em vaig despertar i vaig començar a notar-ho: seria un dia perdut.
Vaig provar de superar-ho; em vaig alçar i tot a hora per esmorzar i anar al gimnàs...però ni una cosa ni l'altra.
Un mal de cap, un maleït mal de cap que em va tindre fora de combat fins a quarts de set de la vesprada, gairebé dotze hores.
Em passa un parell de vegades a l'any, i ara em va tocar ahir.
Un altre dia perdut per un maleït mal de cap.
Etiquetes de comentaris: personal
uep! espere que estigues millor! són un rollo dies així. A mi em passa amb la panxa de tant en tant... recupera't!
ains.. a mí hace un par de años que me pasa lo mismo y sé que es muy doloroso y que sientes rabia por no poder hacer que se vaya de inmediato. te mando muchos besitos para que te repongas, morenazo.
I és que a més del dolor hi perds tot el dia i veus que no pots fer-hi res. I gràcies pels besets, Jo... :)
Gràcies a tu també, nimue. Total, només m'han calgut onze hores per tornar a la normalitat... :(