Blogs i llatinismes
Ja feia temps que m'havia cridat l'atenció aquest fet, així que m'he mirat els registres de dos o tres dies de bitacoles.net i de catapings.cat: en efecte, cada vegada hi ha més blogs catalans que, directament o indirecta, tenen com a títol expressions llatines o noms relacionats amb el món grecoromà.
Una mostra? Heus-la ací, i ordenada alfabèticament per a què ningú s'hi enutge:
Carpe Diem, Consuetudinàrium, Cupressus sempervirens, Et Ego In Arcadia..., Hic et nunc, nihil esse superfluum, nihil obstat, Sit Vis Vobiscum, TACET, Totum Revolutumi
caliope, Els dies de Dèdal, L'ATLÀNTIDA, Mails per a Hipàtia, Nausica, Orfeu, Ulisses20o, amb cert sentit de l'humor per a escollir-ne el títol,
Per Tutatis!...En fi, que per més retrògrada que ens semble la decisió de Ratzinger de carregar-se de facto l'esperit del Concili Vaticà II amb el retorn a les misses en llatí (bé, "el seu" llatí), i per més poca gràcia que li faça a desficiosa, que ja està demanant en el seu blog la traducció al llatí del seu nom per si li cal per a apostatar, el coneixement del llatí sempre continuarà sent una mostra de cultura universal, perquè
El Imperio de Roma no habría sido más que una conquista efímera si no hubiese hecho otra cosa que imponer al mundo por la fuerza una organización política e incluso unas leyes. Su verdadera grandeza reside acaso más en lo que fue —y sigue siendo— su expansión espiritual. Fue dicha expansión la que abrió en Occidente inmensas regiones a todas las formas de la cultura y del pensamiento y en Oriente permitió sobrevivir y conservar su virtud fecundante a los tesoros de la espiritualidad y del arte helénicos. A veces es posible ceder a la tentación de soñar un mundo en el que Roma no hubiese existido, pero ello permite sólo medir mejor el papel inmenso que tuvo en la historia del pensamiento humano.I, per si això vos ha convençut i voleu anar practicant-lo, sempre podeu llegir (o escoltar!) les notícies setmanals en llatí de Ràdio Finlàndia, Ràdio Bremen o Ephemeris.
Entre todos los milagros que contribuyeron a hacer de Roma lo que fue, acaso el más maravilloso sea aquel por el cual la lengua de los campesinos latinos llegó a ser, tan sólo en pocos siglos, uno de los instrumentos del pensar más eficaces y duraderos que la humanidad haya conocido... (P. Grimal, La civilización romana, 2007 [La civilisation romaine, 1981])
Etiquetes de comentaris: reflexions
Ben observat!
Sí, hehehe... ;)