Regals i lectures

Dissabte a la nit vaig estar sopant amb la Jo March i la seua xicota al barri del Carme per a celebrar --amb retard, això sí-- els nostres natalicis, i vàrem bescanviar regals, llibres principalment però no únicament, hehehe...

I com ja va passar amb el Mario Benedetti, la poesia del qual vaig arribar a conéixer gràcies a un regal seu, també ara m'ha fet conéixer la literatura d'un altre uruguaià, l'Eduardo Galeano, de prosa punxant i roent tant per la seua forma com pel seu contingut, que, des de la publicació de Memoria del fuego (1986), diuen que el fan assemblar-s'hi a John Dos Passos i a Gabriel García Márquez.

M'ha agradat, l'Eduarno Galeano, i pense llegir més obres seues; no és estrany, ja que en certa manera em recorda la poesia de Benedetti, i, a fi que pugueu adonar-vos-en, ací en teniu una xicoteta mostra de El libro de los abrazos (1989), que és el llibre que em va regalar la Jo:

La uva y el vino
Un hombre de las viñas habló, en agonía, al oído de Marcela. Antes de morir, le reveló su secreto:
--La uva --le susurró-- está hecha de vino.
Marcela Pérez-Silva me lo contó, y yo pensé: Si la uva está hecha de vino, quizá nosotros somos las palabras que cuentan lo que somos.

[Més sobre l'Eduardo Galeano ací, ací i ací]