Meme a mitges
Anit em notificava pedra lletraferida que m'incloïa en un meme en el que també ell s'havia vist embarcat: nomenar cinc personatges del camp de la literatura, la música i el pensament que hagueren influït en la meua vida.
Doncs així de sobte no sabria què respondre, ja que, com jo ho sent, més que no pas una genialitat individual, crec que és una suma de diverses influències la que ha anat --i va, i, mentre visca, anirà-- modelant-me la ment en una successió d'etapes que fins i tot podrien no tindre res a veure les unes amb les altres, i a més haig d'admetre que també hi sóc molt heterodox.
Així, potser el primer nom que m'ha vingut a la ment ha sigut...Ibáñez, el Francisco Ibáñez creador de personatges com Mortadelo i Filemón, l'humor sovint surrealista del qual m'ha contagiat a mi (avisats n'esteu, per cert); també esmentaria els llibres d'aventures infantils de l'Enid Blyton o --molt abans-- de Josephine Siebe, i cronològicament després --però encara abans d'anar a l'institut-- a Homer i La Ilíada, que vaig llegir de ben jovenet, i els llibres d'arqueologia de C.W.Ceram, que em van obrir nous horitzons literaris i temporals respectivament i em van fer acabar d'inclinar per les Lletres i la Filologia.
Del pensament, el descobriment de Descartes a l'institut, i algunes coses de La República de Plató, però, sobretot, del Sòcrates retratat a l'Apologia i al Critó; després, fragments de Sèneca i del pensament estoic romà. I, fregant aquest camp, hi inclouria jo també el Xenofont de l'Anàbasi, un monument a la supervivència i a la unió de gent de diversos indrets independents però que se sabien una sola nació: la grega (i qui tinga orelles, que hi senta...).
De música? Doncs supose que The Beatles i les bandes sonores de les pel·lícules, que van anar introduint-me a la música clàssica i a altres estils de música moderna sense adonar-me'n, però no és pas la música el que més ha influït en mi, sinó la lectura, i encara ara recorde amb nostàlgia com llegia a la llum del televisor, o, fins i tot, com ho feia al llit tapat amb els llençols i utilitzant una petita llanterna per a veure-m'hi...
I ara, qui vulga prendre voluntàriament el testimoni del meme, que ho faça.
Doncs així de sobte no sabria què respondre, ja que, com jo ho sent, més que no pas una genialitat individual, crec que és una suma de diverses influències la que ha anat --i va, i, mentre visca, anirà-- modelant-me la ment en una successió d'etapes que fins i tot podrien no tindre res a veure les unes amb les altres, i a més haig d'admetre que també hi sóc molt heterodox.
Així, potser el primer nom que m'ha vingut a la ment ha sigut...Ibáñez, el Francisco Ibáñez creador de personatges com Mortadelo i Filemón, l'humor sovint surrealista del qual m'ha contagiat a mi (avisats n'esteu, per cert); també esmentaria els llibres d'aventures infantils de l'Enid Blyton o --molt abans-- de Josephine Siebe, i cronològicament després --però encara abans d'anar a l'institut-- a Homer i La Ilíada, que vaig llegir de ben jovenet, i els llibres d'arqueologia de C.W.Ceram, que em van obrir nous horitzons literaris i temporals respectivament i em van fer acabar d'inclinar per les Lletres i la Filologia.
Del pensament, el descobriment de Descartes a l'institut, i algunes coses de La República de Plató, però, sobretot, del Sòcrates retratat a l'Apologia i al Critó; després, fragments de Sèneca i del pensament estoic romà. I, fregant aquest camp, hi inclouria jo també el Xenofont de l'Anàbasi, un monument a la supervivència i a la unió de gent de diversos indrets independents però que se sabien una sola nació: la grega (i qui tinga orelles, que hi senta...).
De música? Doncs supose que The Beatles i les bandes sonores de les pel·lícules, que van anar introduint-me a la música clàssica i a altres estils de música moderna sense adonar-me'n, però no és pas la música el que més ha influït en mi, sinó la lectura, i encara ara recorde amb nostàlgia com llegia a la llum del televisor, o, fins i tot, com ho feia al llit tapat amb els llençols i utilitzant una petita llanterna per a veure-m'hi...
I ara, qui vulga prendre voluntàriament el testimoni del meme, que ho faça.
Etiquetes de comentaris: literatura, meme, música, pensament, personal
passo de puntetes amb això dels memes, però no em puc estar de dir-te que tenim i teníem de petits els mateixos gustos literaris
Sí, varen ser la clau que van obrir la porta del món de les Lletres a molta gent. :)
I encara se m'ha oblidat afegir-hi la col·lecció de llibres de Bruguera que adaptava per als joves tota mena d'obres; jo la conserve encara, i, en ella, el primer llibre que vaig comprar amb els meus propis diners, de la paga setmanal: El Cid Campeador de Joseph Lacier, per 50 ptes.
Gràcies per la teua pacient col.laboració, Èlsinore!.
De bon grat corroboro la teua part del meme dedicada al Pensament. Perquè és cert, ens han influit tants, i ens n'influiran tants d'ara en endavant que és força complicadot això de posar-ne només 5.
Ens llegim!
doncs sí, a mi em passa com al Deric, que compartim gustos literaris de petits. La resta no massa... la filosofia no és el meu fort...
Ja veus, nimue, que tampoc no és la filosofia el meu fort.
No s'hi mereixen, pedra :)
El Pensament inclou la Filosofía... i moltes coses més que no hi tenen res a veure!.
Per què serà que hi ha tanta gent que li té agafada la mida a la Filosofía, quan hi han tantes i tantes coses que ens envolten, dia rera dia, que hi estàn íntimament lligades?.
Ens llegim!.