Papanatas de la ploma

Estic indignat amb un article d'opinió que acabe de llegir al Levante-EMV de hui, o, més ben dit, hauria de dir que estic indignat amb el 'papanatas' (i perdoneu-me el castellanisme, però no he trobat cap paraula nostra amb la mateixa connotació) de la ploma --o, en aquests temps nostrats, del teclat-- que l'ha escrit.

S'hi queixa d'una "oleada de medidas coercitivas" com

Vestir tallas inferiores a la 36, poseer casas vacías, comer hamburguesas con muchas calorías, fumar, beber («el único consumo razonable del alcohol es cero», ministra Salgado), correr veloz en el automóvil, circular en todoterreno por las sendas. Etcétera.

i de què

En lugar de establecer iniciativas informativas, divulgativas y pedagógicas, censura o prohíbe

per a acabar-hi demanant que

Recomiende, advierta, pero no proscriba espacios de libertad individual, ni trate al personal como si careciera de criterio.

Doncs molt bé. A mi no m'agrada desitjar-li cap mal a ningú (ehem, ehem, Federico Losantos, Aznar, Franco, Pinochet, Hitler, Stalin i Mao no hi compten, com tampoc els d'ETA o d'al-Qaida...), però, si més no de pensament, voldria que aquest plomífer s'imaginara per un moment que ell no fumara --no sé si és aquest el cas, però no importa-- i patira càncer de pulmó en fase terminal per ser fumador passiu, i que algú molt estimat per ell fóra atropellat per un conductor begut que circulara a una velocitat temerària per dins de la ciutat. Què diria o escriuria aleshores?

I si es pel criteri del 'personal', només referiré una anècdota que m'ha passat a mi mateix: un local nocturn amb zona de fumadors i de no fumadors, on jo estic a la de no fumadors, que a més hi té força rètols recordant-ne la prohibició, i hi ha u que es posa a fumar al meu costat; en dir-li que ja hi té un lloc habilitat i que no és aquell, se'm queda mirant, em diu que ja estava feia estona i que ningú se li havia queixat, i em pregunta que si és que em molesta...Sense comentaris.