Elles...
al rostre il·luminat de l'home enamorat,
llampega entre les boires amb llengua de serpent,
i elles, arromangant-se els vels, fugen ben lluny.
(Ibn al-Binní, † 1095)
[Edició de Josep Piera]
Etiquetes de comentaris: Ibn al-Binní, Josep Piera, literatura, xiques
publicat per èlsinor a les 4:38:00 a. m.
ooooh! m'encanta aquest poema! és que el Piera fa tan bé les adaptacions...
(tu també amb la tria, eh! :P)
Sí, sí, jo amb la tria...ehem, ehem, amb el teu comentari em veig com una mena de segon plat...
noooo, elsinor! tu sempre el primer, hoooome! ;)
Bé, bé, "se acepta pulpo como animal de compañía"... :D
Bona nit, Èlsinore. Si no et fa res, i si no hi tens res en contra, et deixo un petit regalet en forma de "meme" al meu blog. Tú decideixes...
Ens llegim!
Veig que hui i en qüestió de xiques, a falta d'una, dues, apa!
Ens llegim!
Dues xiques, doble plaer, hehehe... ;)
Ui, un meme! Ara m'hi passaré i el veuré, però no et promet res, pedra.
no, si t'entenc... jo també triaria dos xics, posats a demanar... :P