dissabte, de febrer 10, 2007

Eivissa

Ahir, una vegada més, va tornar a passar: va bufar el ponent, un vent que va fer pujar les temperatures fins als 21ºC a migdia a la ciutat de València i feia pensar que ja havien arribat les Falles o Setmana Santa, quan normalment l'oratge és més suau i agradívol, sobretot pel contrast amb els darrers dies que hi hem tingut, grisos i plujosos.

I, sobretot, aquest ponent neteja l'atmosfera i augmenta la visibilitat, i ahir no va ser-ne una excepció: tornant del treball a la València, a la nostra esquerra i mar endins, es perfilava blavosa i somniadora l'illa d'Eivissa sobresortint de l'horitzó i albirada com una terra promesa, mentre, més a prop, solcaven la mar les grans veles de dues o tres embarcacions en contrast amb les grans naus mercants que enfilaven cap al port.

Eivissa! Tan llunyana i tan a prop alhora, normalment amagada a la nostra vista per la calima o el mal oratge però a la que només li cal un canvi del vent per a somriure'ns titil·lant com una joia encastada al blau de la mar...Eivissa!, terra que vas acollir mon pare durant el període obligatori de la seua vida militar, i, després, una altra volta en el seu viatge de nuvis amb ma mare. I jo que encara no hi he estat!, però et promet que hi aniré, estimada terra del meu país, que sàpigues que el teu somriure ocasional no em deixa indiferent...

Etiquetes de comentaris: , ,

8 Comentaris:

Blogger elzo ha escrit...

Està vosté fet tot un poeta.

10 de febrer, 2007 14:23  
Blogger èlsinor ha escrit...

Tampoc no és per a tant, però gràcies :)

10 de febrer, 2007 18:03  
Blogger Pedra Lletraferida ha escrit...

Si no vaig errat, crec que hi han 30 km's de distància, oi? I com és que es veu tant bé i tant a prop? Aquestes coses de l'espai m'apassionen!.
Ens llegim!

10 de febrer, 2007 19:17  
Blogger èlsinor ha escrit...

Doncs no sabria dir-t'ho exactament, pedra, perquè algú m'ha dit que està a uns 120 km de València, i llig a la Wiquipedia espanyola que està a 75 km a l'est de Dénia, però et puc assegurar que quan bufa el ponent --i únicament el ponent-- s'hi albira en la llunyania la seua silueta blavosa des de les platges de València (i, és clar, des de l'AP-7 d'entrada a la ciutat).

11 de febrer, 2007 04:54  
Blogger Ainalma ha escrit...

Sí, molt bonic, però confessa: tu vols anar-hi de FESTA!!

11 de febrer, 2007 12:18  
Blogger nimue ha escrit...

la veritat és que fan ganes d'anar-hi! jo tampoc he estat mai.

11 de febrer, 2007 13:08  
Blogger èlsinor ha escrit...

Sí, nimue, ha de ser molt bonica...als llocs on encara no predominen les rajoles i el ciment, clar.

11 de febrer, 2007 18:11  
Blogger èlsinor ha escrit...

Precisament de festa a Eivissa, no, ainalma: massa cocainòmans, pastillers, etc., gent descontrolada i gens sana a la que preferisc no conéixer. De fet, la gent amb la que isc per València va anar-hi crec que fa dos estius, però jo vaig passar.

11 de febrer, 2007 18:12  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home