Sort
...La sort és una noia
que em mira sempre des del fons del temps
i té els ulls clars i riu maliciosa.
(Miquel Martí i Pol, Capfoguer)
que em mira sempre des del fons del temps
i té els ulls clars i riu maliciosa.
(Miquel Martí i Pol, Capfoguer)
Etiquetes de comentaris: literatura, Martí i Pol, xiques
publicat per èlsinor a les 6:09:00 p. m.
com s'ho fan per tindre així les mamelles sense operar-se? i conste que sóc la menys experta del món per a identificar mamelles operades. I que no em queixe però que tot és millorable, clar. I el poema, molt bonic, ea.
Doncs no sé com s'ho faran; supose que, les que no les tinguen operades, serà per genètica, clar.
Sembla que el virus de la grip d'enguany és d'un cep que infla força el pit, oi?... Hehehe.
Ens llegim!
(P.S.: Aquest cop el fotògraf l'ha encertat amb el punt de vista!).
Ja sabia jo que aquesta vegada sí que t'agradaria, pedra...
Doncs aquesta els té foscos, però tant se val... sí que seria una sort, sí...
En fi... ;-)
Podem considerar-ho com una llicència poètica només, això dels ulls clars, myrddin.