Sentiments

Ahir vaig estar dinant amb una amiga que, igual que l'any passat va marxar a Dinamarca, enguany marxarà sis mesos a Alemanya.

En arribar a casa i pensar que no tornaré a vore-la fins almenys juliol o agost, em vaig sentir buit, com si haguera perdut alguna cosa de mi mateix tot i saber que continuarem en contacte mitjançant el telèfon i el correu, o, fins i tot, xatejant.

Volia escriure com en sentia, contar-ho, i les paraules que anaven brollant del cor m'arribaven al cap d'una manera fluida i gairebé incessant, sense pretendre-ho ni pensar-hi, però no ho vaig fer i hui ho he intentat però no he pogut: només puc constatar-hi la meua impossibilitat de fer-ho.

És que han canviat els meus sentiments d'ahir a hui --que sent que no-- o és que m'he revestit amb la cuirassa de la fredor per a evitar que em ferisquen? I ha de ser-ne aquesta l'única solució?

Em sembla, però, que o aquesta o el bàlsam del temps...