dimarts, de desembre 20, 2005

ROMA



Imatge: Fotograma de la sèrie.


Dimarts passat, a la cadena cuatro, va començar l'emissió de la sèrie Roma, produïda per la HBO i la BBC, i ambientada en els darrers anys de la República.

A banda dels grans personatges històrics, s'hi introdueixen dos personatges 'menors' que certament van existir: Luci Vorè (Lucius Vorenus) i Titus Pul·ló (Titus Pullo), ambdós centurions de l' exèrcit de Cèsar durant la conquesta de la Gàl·lia i tots dos esmentats per aquest en els seus Comentaris sobre la Guerra de les Gàl·lies (V, 44) a causa del seu valor; a més, Pul·ló (tot i que aquesta atribució és dubtosa) torna a ser esmentat en els Comentaris sobre la Guerra Civil, on està lluitant al bàndol de Pompeu (III, 67).

Cèsar els qualifica de fortissimi uiri (B.G. V, 44, 1), i aquesta virtut —el valor— és la que sobretot promou la carrera dels simples soldats a l'exèrcit romà i la que més s'ha d'esperar en un centurió, cosa que es veu clarament si tenim en compte que els mateixos romans —i Cèsar n'és un bon exemple— mesuraven la magnitud de les seues derrotes pel nombre de centurions morts o ferits en la batalla.

Tant Vorè com Pul·ló són centurions de la legió XI —i no de la XIII, com consta en la sèrie televisiva i reflecteix la Wikipedia—, reclutada per Cèsar la primavera del 58 a.C. a la Gàl·lia Cisalpina (B.G. I, 10, 3) per a fer front a l'amenaça que suposava per als interessos romans l'emigració massiva dels helvecis (B.G. I, 10, 1-2) ; després de la desfeta d'aquests i d'haver-hi participat en totes les campanyes següents, l'any 54 a.C. va a Britània amb Cèsar (B.G. V, 1 i ss.) i, en tornar-hi (B.G. V, 23), és enviada a passar l'hivern sota el comandament de Q. Ciceró —germà menor de l' orador— a territori dels nervis, en la Gàl·lia Bèlgica, entre els actuals Sambre i Escalda (B.G. V, 24, 1-2).

Els nervis, però, incitats per l' eburó Ambiòrix (B.G. V, 38), que havia massacrat les cinc cohorts dels legats Q. Tituri Sabí i L. Aurunculei Cota (B.G. V, 26-37) acampades al seu territori (B.G. V, 24, 4-5), ataquen el campament de Ciceró (B.G. V, 39-40), i, en ser rebutjats, pretenen convèncer-lo per a què se'ls rendisca (B.G. V, 41, 1-6); com aquest no només no hi accedeix, sinó que, en canvi, els exigeix a ells que deposen la seua actitud (B.G. V, 41, 7-8), posen setge a la guarnició romana (B.G. V, 42 ss.) durant unes dues setmanes, fins que Cèsar se n'assabenta (B.G. V, 46, 1) i, amb dues legions (B.G. V, 48, 1-2), acut a l'auxili del seu subordinat i destrossa els belgues (B.G. V, 51, 5).

Un dels dies del setge belga, Pul·ló es llança fora de les fortificacions i ataca pel cantó on més enemics hi veu, tot desafiant Vorè per a què el seguisca, cosa que aquest fa perquè de feia anys que els dos competien amb total igualtat pels mateixos ascensos i no podia permetre que Pul·ló l'hi agafés cap avantatge. En la lluita subsegüent, a aquest li claven un venable al baldric, deixant-lo així desarmat perquè no pot desembeinar l' espasa; llavors Vorè corre a ajudar-lo, i, per la seua empenta i ardor, acaba relliscant i caient a terra entre els belgues, éssent aleshores Pul·ló qui va en el seu ajut, i tots dos acaben retirant-se a les seues línies sans i estalvis.

I així, conclou Cèsar, que ens conta tot l'episodi,
Sic fortuna in contentione et certamine utrumque versavit, ut alter alteri inimicus auxilio salutique esset, neque diiudicari posset, uter utri virtute anteferendus videretur (B.G. V, 44, 14)
és a dir,

"de tal manera la Fortuna va afavorir ara l'un ara l'altre en el seu antagonisme i emulació, que l'un rival va ajudar i salvar l'altre alternativament, i no va poder-se resoldre quin dels dos semblava que, pel seu valor, havia de ser promogut per davant de l'altre."

I açò és tot el que coneixem del Lucius Vorenus i del Titus Pullo reals; la resta és ficció.




Abreviacions:

  • B.G.: Commentarii de bello Gallico, 'Comentaris sobre la guerra de les Gàl·lies'.
  • L.: Lucius, 'Luci' (nom romà d'home)
  • Q.: Quintus, 'Quint' (nom romà d'home)

5 Comentaris:

Anonymous Unmei ha escrit...

U_U Llàstima que no miri gaire la tele... i amb poca probabilitat l'enganxaré aquesta sèrie... pinta bé!

20 de desembre, 2005 17:57  
Anonymous Unmei ha escrit...

ei... t'he enviat un e-mail Elsinor... :P

20 de desembre, 2005 18:07  
Anonymous Fabullus ha escrit...

I pel que fa a l'opinió personal sobre la sèrie?

20 de desembre, 2005 18:32  
Blogger èlsinor ha escrit...

unmei, ja he vist el teu email; en una estoneta et respondré. :)

20 de desembre, 2005 18:46  
Blogger èlsinor ha escrit...

fabullus, vull esperar a veure-hi els capítols de hui abans de dir-ne alguna cosa, ja que la setmana passada els vaig veure contestant al telèfon i anant i tornant a l'ordinador.

De totes maneres, la meua impressió pel que fa al quadre general és bona, però hi ha alguns detalls que no m'acaben de fer, com l'estrany accent de Cató --el qual crec recordar que només era botillós ('quec')--, el protagonisme potser una mica excessiu aleshores d'Octavià i sobretot la vida totalment fictícia d'Àtia.

En fi, ja te'n diré alguna altra cosa més endavant, quan n'haja vist més capítols.

20 de desembre, 2005 20:32  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home