La palla...

Imatge: L'onada, de Bouguereau (1896).

IX

(...)

M'he masturbat avui mirant el cos
des del meu llit d'una jove a la platja:
he retornat a la meua infantesa
d'albercoquers i de dacsars furtius.
He estat feliç, immensament feliç.
He rescatat la meua adolescència
amb brusca mà mentre mirava el cos,
esvelt i nu, dempeus damunt la sorra,
compacte i bru, d'adelerada gràcia.
Molt l'he estimat, molt més l'he desitjat.
En arribar aquell delit suprem,
el goig darrer, he sentit caure espès,
en gotes grans i calentes l'esperma.
No he lamentat el que he fet: contemplava,
amable, el cos, dura imatge invencible,
i he retornat, amb l'altra mà, al meu acte.

(Vicent Andrés Estellés, «Les acaballes de Catul»)

Fa gairebé un any va escriure el niqmad un manifest negativista on defensa que els textos han d'arribar directament al cervell i que s'hi han d'arraconar tota mena d'eufemismes; suara, tot seguint els seus mateixos preceptes, ha escrit el relat «La palla», que no dubte en recomanar-vos malgrat la 'sordidesa' del tema, el qual, d'altra banda, ja heu vist que compta amb antecedents en la nostra millor Literatura.

I no és només Vicent Andrés Estellés qui en època moderna ens duu 'el missatge de la realitat', sinó que en la nostra època clàssica ja ho va fer un altre valencià, Joanot Martorell, en la seua obra «Tirant lo Blanc»: o no en recordeu els passatges més eròtics de Tirant amb Carmesina (i amb la Plaerdemavida pel mig!)? I què dir-ne, de Bernat i Baldoví i «El virgo de Visanteta»?

No ho sé, però tenint en compte que també m'agrada què escriu l'ararat en El blog dels meus collons trinxats (i, per cert, heu llegit el seu penúltim missatge,"Com ho diriem?"? ), i veient-hi l'acidesa crítica de les Falles ¿serà que els valencians tenim una propensió innata a la transgressió de tot tipus, inclosa la sexual i l'escatològica? O vosaltres, què en penseu?



P.S.: Per cert, a catapings podreu veure que li fan una entrevista al niqmad.