Castelló (de nit)

Imatge: El Fadrí de Castelló.



Divendres va ser el primer dia que vaig eixir per Castelló [de la Plana] des de l'octubre, i, tal com han caigut enguany les festes, divendres que ve serà el segon i l'últim perquè la Nit de Cap d'Any i tots els festius de la setmana següent me'ls passaré en València, cosa que també preferisc perquè així podré tornar a casa com i quan vulga sense haver d'esperar a fer-ho en un tren a un quart de set del matí o en taxi i gastar-m'hi quinze euros.

Abans solíem començar amb un cafè a L'Espígol, però aquest local va tancar aprofitant l'estiu, de manera que ara anem al Café de Flandes, un lloc que vam descobrir en octubre i on em prenc un cappuccino que, després del cafè irlandès que em faig en casa abans d'eixir, m'ajuden a aguantar sense haver de prendre'm res d'estrany. Després seguim la ruta més o menys normal de la gent —bé, de la nostra gent—: comencem per La Antigua, guaitem a Kché, seguim per El Refugio, continuem a Moncloa i, cap a uns tres quarts de quatre, marxem a Oxo, on podem acabar la nit, o fer-ho a Botánico, una discoteca que sempre està massificada. Tot locals, com podeu veure-ho, prop del centre de la ciutat, al voltant de l'Avinguda de la Mar.

(Segueix)

De totes maneres no ha acabat d'haver-hi feeling perquè no hi hagut res que m'haja cridat especialment l'atenció, així que hauré de veure com va la cosa divendres venint. És veritat que La Antigua estava millor del que esperàvem, amb dos o tres grups molt interessants de xicones, fins que hi han arribat els grups de 'buitres' i han escarotat el galliner, i també que el Café de Flandes, al començament de la nit, prometia, però després la cosa ha estat molt fluixa pel que fa a les dones i amb un excés de borinots que han omplert els locals de gom a gom.

Normalment sóc jo el qui es queixa de l'excés de gent i el qui reacciona més bruscament amb la mala educació dels qui et passen per damunt o es pengen a la teua esquena o et claven una colzada una vegada sí i una altra també mentre fan que ballen o estan parlant-hi massa efusivament amb un altre de la seua tribu, però aquesta vegada va ser el meu amic qui va posar fi a la nit ja fart de tots aquests cafres.

Reconec que ben bé podria haver-m'hi quedat tres quarts d'hora més i haver agafat el tren de les 6.15h, però, com vaig veure que no trauria cap profit de quedar-m'hi, després de quinze minuts d'espera vaig agafar un taxi a la seua parada —que, a sobre, ací no n'hi ha tants com a València i generalment tampoc no pots aturar-los al carrer—; i bé que vaig fer-hi perquè, tot i gitar-me cap a les 5.30h, vaig dormir poc i malament, així que no vull ni pensar com hauria passat la nit —bé, el matí— d'haver-me gitat una hora més tard...

En fi, que almenys no vaig tenir-hi problemes amb la beguda...tret del seu preu: 7€ la copa, com si açò fóra València!

Bé, comptat i debatut, només hi són quatre caps de setmana a l'any, així que bé puc fer un esforç de confiança i esperar que divendres que ve serà millor que aquest darrer. O això vull creure.