Lectures

Imatge: Pierre Reading the Odyssey, per Skip Noah.




Si em permeteu la citació d'una citació, la veracitat de la qual no he pogut comprovar directament —una frase molt semblant, si no la mateixa, l'he trobada ací atribuida a Pitàgores—, diuen que Goethe va dir una vegada que hom pot conéixer el caràcter d'una persona veient de què se'n riu. No anava gens errat, qui fóra l'autor real de la sentència, però el mateix pot dir-se de moltes altres coses, incloses les lectures.

De fet, sovint m'he preguntat què pensaria de mi qui poguera veure-hi la llista sencera de les meues lectures, entre les que no em fa vergonya d'incloure els còmics d' Hazañas Bélicas del meu oncle més jove, les novel·letes de Marcial Lafuente Estefanía del seu germà major, les fotonovel·les de Corín Tellado de la perruqueria a la que acompanyava jo a ma mare de menut, totes lectures d'infantesa... encara que als tretze anys ja em vaig comprar i llegir —i encara la tinc— la Divina Comèdia de Dante amb il·lustracions de Gustave Doré.

La veritat és que sempre he llegit de tot, i molt: més d'una vegada hi vaig aprofitar la llum del televisor, i també, en lloc de dormir, vaig arribar a llegir d'amagat al llit, amb el cap entre els llençols i amb una llanterna a l'altra mà.

Supose que tinc sort perquè sempre m'ha agradat llegir, i això, a més de ser un plaer, ha sigut la clau que m'ha obert la porta per a conéixer llocs, gents i temps que físicament m'haguera sigut impossible durant el transcurs d'una sola vida humana. Per això, també em fan por els homes d'un sol llibre...o, pitjor encara, de cap.