Difunts

Imatge: Sarcòfag romà del MNAT.


Sent hui el Dia dels Difunts —i esperem que no siga aquest un signe de mal averany per al nou estatut de Catalunya, presentat hui mateix al Congrés dels Diputats d'Espanya— no puc estar-me de reproduir-hi un epigrama funerari que sempre m'ha agradat molt, en el qual el poeta romà Catul (sí, ja ho sé, semper Catullus...) s'acomiada del seu germà davant la seua tomba en Troia en un text molt sentit.

Abans, però, vull dir que la traducció és meua i, essent una primera versió, de segur que encara és millorable, i, sobretot, no pot recollir-hi tota la delicadesa i gràcia de l'original, confirmant en aquest cas això de 'traduttore traditore'; és talment com si amb la llum de només una torxa volguérem captar tota la bellesa i tots els detalls de les pintures paleolítiques d'una immensa cova subterrània: cal veure-la, només, com una primera aproximació.

Ara, ací teniu el text:

Multas per gentes et multa per aequora vectus
advenio has miseras, frater, ad inferias,
ut te postremo donarem munere mortis
et mutam nequiquam alloquerer cinerem.
Quandoquidem fortuna mihi tete abstulit ipsum.
Heu miser indigne frater adempte mihi,
nunc tamen interea haec, prisco quae more parentum
tradita sunt tristi munere ad inferias,
accipe fraterno multum manantia fletu,
atque in perpetuum, frater, ave atque vale.
(Catul, Carm. 101)

i la traducció:

"Després d'haver recorregut molts països i moltes mars, vinc, germà, a aquesta dissortada sepultura per a oferir-te la darrera ofrena de la mort i adreçar-me en va a unes cendres mudes. Com que el destí se t'ha emportat —a tu precisament!— del meu costat, dissortat germà, tu que no mereixies ser-me arrabassat així, rep ara, malgrat tot, allò —amarat per l'abundant plor fratern— que segons l'antic costum dels nostres avis és lliurat en trista ofrena a les exèquies, i per sempre, germà, hola! i adéu!."