Humor negre

Imatge: Presoners de Mauthausen, del fons del United States Holocaust Memorial Museum.



L'humor negre és un tipus especial d'humor el tema del qual són aspectes de la vida que no dubtaríem en qualificar de 'delicats' i que sovint consideraríem 'de mal gust'. Encara recorde, jo, un acudit gràfic —crec que de La codorniz, tot i que ara no sabria dir-vos-en la raó— on es veu com els familiars o amics estan portant a muscles un taüt al cementiri i dalt, ocult a la vista dels portadors, hi ha l'ocell conegut com a picot a punt de picar-hi, així que ja podeu imaginar-vos la reacció d'aquells...i també la nostra, observadors omniscients.

Tanmateix, aquest no és un humor morbós, sinó que té una funció molt concreta, com bé apunta l'eminent psiquiatra Luis Rojas Marcos:

I no oblidem el poder protector del sentit de l'humor: la seva funció primordial és alleujar-nos la tensió emocional i descarregar la inseguretat. Fins i tot l'humor negre és saludable. Actua de purgant psicològic que ens allibera d'obsessions destructives. La gran virtut de l'humor és que ens alegra la vida i possiblement també la prolonga. (L'adaptació saludable als canvis).

Un exemple real d'aquest tipus d'humor l'he trobat al darrer llibre que estic llegint, Españoles en el Holocausto.Vida y muerte de los republicanos en Mauthausen, de David W. Pike, en un passatge en què ens descriu el secret dels republicans espanyols per a poder superar totes les seues adversitats i sobreviure-hi:

Esta tendencia a pensar en lo mejor fue, sin embargo, el secreto de la fuerza de los españoles (...) Otro español, impulsado de igual manera a no perder la ilusión en las peores adversidades, reaccionó al recibir su drillich [l'uniforme a ratlles dels presoners] con un comentario jocoso: «Éstos deben de ser los pijamas». (p.95)

Impressionant, veritat?, la seua manera d'afrontar una situació així, amb la mort a tocar dels dits...