Educació

Imatge: Retrat d'una jove, de Pompeia (s.I d.C.)



Ahir vaig agafar el tren cap a Castelló en havent dinat i m'hi vaig trobar molta gent que tornava a casa després de la feina, però també molts universitaris que tornaven de València o que anaven a Castelló.

M'agrada viatjar en tren: vas llegint, escoltant música, pensant o veient el paisatge; ahir, per exemple, mentre llegia s'hi sentia de música ambiental Romeo i Julieta, l' obertura-fantasia de Txaikovski. Sí, tot molt agradable...fins a un parell d'estacions abans de la meua, quan, en desar el llibre, vaig poder escoltar-hi la conversa entre dos universitaris que anaven a la UJI.

El qui estava parlant va semblar-me que hi feia una filologia, crec que anglesa, i li estava explicant a la seua companya que tenien una professora que els cita a classe un dia cada dues o tres setmanes per a corregir els exercicis de gramàtica que els mana fer del llibre...que, de fet, ja hi porta també les sol·lucions al final; ells, clar, contentíssims, perquè així es lliuren de força hores de classe. I, parlant-ne d'una altra, deia que explicava la matèria seguint el seu propi llibre, cosa normal i comprensible; però allò que em va posar els cabells de punta és quan afegí que això estava molt bé perquè així no havia de prendre apunts, que mai no sabies si els prenies bé o no, ni si per als exàmens n'usaves els correctes.

Com? ¿Que un universitari, i a més de Lletres, no té la suficient capacitat intel·lectual per a entendre una explicació oral i resumir-la o esquematitzar-la? I què dir d'una professora (?) que per sistema no compleix les seues obligacions i la seua responsabilitat envers els seus alumnes? Què hi ha de la seua ètica professional? Com pot ser tan amoral?

Una funcionària —que no pas professora— absentista i uns alumnes conformistes i immadurs: on ha anat a parar la Universitat? Ara, que no m'estranya pas tenint en compte els efectes de la LOGSE i les lleis posteriors en Secundària (vegeu-ne ací diversos informes) i l'endogàmia universitària i la sovint nepòtica manera de contractar-ne el professorat o d'adjudicar-hi les places, com podeu veure en aquest cas com un cabàs.

Així que, que vist el panorama, jo subscric el pamflet antipedagògic.