Eixida

Foto: Bolsería, per Xiah (16/09/2005)



Dimarts a la nit vaig eixir per València després de tres mesos i mig de no haver-ho fet i amb les ganes de veure-hi gent i retrobar-hi l'ambient d'abans de l'estiu, però, tot i ser vigília de festiu i no haver-hi pont, va estar la nit molt fluixa, pitjor fins i tot que algun divendres d'hivern, i mira que en eixir al carrer vaig veure-hi molt d'ambient de gent jove a l'Avinguda d'Aragó prop del Caribbean's, i algun moviment s'hi veia també més cap al riu, cap a les terrassetes que comencen a la cantonada del local que abans era el New York.

Abans, quan la zona de Cánovas va començar a baixar amb l'apertura dels locals d'Aragó, hi vaig anar alguna vegada, però gairebé de seguida vaig canviar de zona i vaig marxar al barri del Carme, on encara continue anant-hi amb un itinerari més o menys fix: primer el Bolsería, a la Plaça del Tossal; a continuació, el Fox Congo, al Carrer dels Cavallers; i, després, el Ghecko, a la Plaça del Negrito. Una vegada feta la ruta dels pubs, continue cap a la disco: usualment, 100 guineas, al Passeig de l'Albereda, encara que va haver-hi una temporada en què anava a La Indiana, al Carrer de Sant Vicent, però cap com Distrito 10 en els seus millors temps.

Doncs eixe va ser el meu itinerari, amb el plaer afegit d'haver sopat tranquil·lament a casa i d'haver tingut molt de temps per a mi, cosa que en estiu no tinc i en València només quan no isc a sopar amb els amics, com ara era el cas.

(Cont.)

Dels pubs, el que millor estava i seguia en la seua línia de sempre era el Fox Congo, igual que Verònica, la seua atenta i agradable encarregada, tot i que per l'hora que era el local ja començava a buidar-se; al Bolsería no hi eren ni els porters ni les cambreres habituals —hauran canviat durant l'estiu o només era el dia en què no hi treballaven? Espere que siga açò últim, perquè ja hi estic acostumat i ells ja em coneixen també—, i tampoc l'ambient em va agradar gaire; i, finalment, el Ghecko estava com un divendres, cosa que va confirmar el fet de què començaren a encendre-hi tots els llums a un quart i cinc minuts de quatre per a fer marxar els clients: el millor, però, eren les cambreres i el somriure de la xelvana Maite quan li vaig acostar el meu got buit al taulell per a facilitar-li la feina.

La discoteca, també amb empleats que no conec, patètica: hi vaig arribar a tres quarts de quatre bastant animat perquè a la porta dels cafès de l'Albereda (El llebeig, Alameda, Valencia...) hi vaig veure més gent del que és normal a eixes hores, però fins a un o dos quarts de cinc només hi érem sis o set persones, així que, recolzat al taulell i acompanyat pel meu conegut Jack Daniel's, m'hi vaig estar mirant el reportatge de fashiontv que no paraven de passar pels diversos televisors que van posar-hi en la darrera modernització del local, que ara té un aire més semblant a quan el van obrir amb el nom de Kypros. Però tornant al canal televisiu, i com si la situació no fos ja bastant penible, resulta que per a més inri les models anaven vestides —o, per al cas, despullades— amb transparències del 100% o amb jaquetes desbotonades sense camises ni sostenidors, així que quedar-me al taulell va acabar sent pitjor que si me n'haguera anat a la pista de ball, encara que estava buida del tot.

En fi, que a les cinc de la matinada me'n vaig anar a casa desitjant no haver eixit per a perdre així el temps. I més que ho haguera fet de saber que a l'endemà m'alçaria amb un maldecap que, tot i ser lleuger, ja no em va deixar fer tot allò que hi tenia pensat!

Quatre copes en tres hores i maldecap? No ho entenc! Només pot haver sigut el meu ex-amic Jack, que feia temps que no m'acompanyava. I encara sort de no tenir la família al voltant com en estiu a l'apartament, que, si no, caldria veure-hi les cares de desaprovació amb què em mirarien tot el dia.

Total, que ara sí que ho tinc clar: el Día de la Hispanidad no m'assenta gens bé, a mi, i l'any que ve hi fugiré com de la pesta i em quedaré ben tancadet en casa per si de cas...