Intimitat

Imatge: William Bouguereau, Nymphes et Satyre (1873)


Una de les coses que més trobe a faltar en estiu a l'apartament familiar i que vaig recuperant ara a poc a poc és el sentit de la intimitat, tenir tota casa per a mi sense que hi haja algú pel mig que m'impedisca gaudir d'una sèrie de petits plaers i comoditats a les que m'he fet durant la resta de l'any, així que entenc molt bé què vol dir la Cassiopeia en el seu darrer missatge.

Perquè jo no sé a vosaltres, però a mi em resulta molt més còmode dutxar-me amb la porta oberta per a sentir música o la ràdio i que no se m'òmpliga de baf l'espill o no eixir amarat de suor a l'estiu, que haver de tancar-la per a no semblar un exhibicionista; també, no haver de vestir-me fins al moment d'eixir, o, quan fa més calor, anar per casa només amb calçotets o fins i tot sense; o, ja posats, poder-me rasurar amb tranquil·litat el pubis els caps de setmana com ara hui sense haver d'esperar a què no hi haja ningú per casa per a evitar-me les explicacions o que em miren malament perquè m'estic tancat massa temps al wàter sense cap necessitat aparent.

I, d'altra banda, és un plaer, per exemple, dormir nu la migdiada sobre el llit amb una musiqueta suau que ompli casa amb les seues notes i em relaxa mentre que, quan ja fa caloreta, un ventilador oscil·lant m'envia un doll d'aire que em va recorrent tot el cos amunt i avall regularment; i ja el súmmum és posar-m'hi els Murmuris del bosc (Waldweben, de l'òpera Siegfried) de Wagner o el Preludi a la migdiada d'un faune (és a dir, el Prélude à l'après-midi d'un faune) de Debussy i anar endormiscant-me mentre m'imagine reposant en una clariana del bosc acotxat pel cant dels ocells i el suau mormoleig de les fulles fregadisses, o, gitat a l'arena entre les canyes de la vora d'un riu, se'm van aclucant els ulls per la son i la caloreta del migdia mentre guaite d'amagat amb ulls lascius els innocents jocs de les nimfes que, confiadament despullades, s'hi estan banyant...

Són coses senzilles, ja ho veieu, però és quan no les tens que les trobes a faltar.