Enyor

Ja deu d'estar a punt d'arribar a Copenhagen, la meua amiga. Fa un parell de setmanes que la vaig veure —ja sabeu com és això de l'estiu, cadascú a un lloc— i, tanmateix, la note ja a faltar, tot i que, mirant-s'ho objectivament, no ha marxat ni per gaire temps ni tampoc tan lluny, però l'amistat i l'enyor no són coses gaire objectives, no?

Ella encara no sap que he encetat aquestes pàgines, però, quan li ho faré saber, espere que trobarà temps per a llegir-les...i comentar-les. Seran un lligam més, i, encara que potser tènue, amb menys se'n conformava fa vint segles el romà Plini:

Fa molt de temps que no m'adreces cap carta. "No hi ha cap novetat que contar-te", em respons. Doncs escriu-me això mateix, que no hi ha cap novetat, o almenys la fòrmula que els antics hi usaven a l'encapçalament: "si tens bona salut, està bé; jo, estic bé". Amb açò, que és el més important, en tinc prou. Penses que hi faig broma? Doncs t'ho estic dient seriosament. Fes-me saber què fas perquè no podré estar tranquil sense saber-ho. A reveure. (Cartes, I,11)

En fi, si jo em sent així, no vull ni pensar com s'ho estarà passant el seu xicot.