Ingerències catòliques

No fa ni tres mesos encara que el govern central va decidir fomentar la natalitat ajudant els pares amb 2.500€ per fill nascut a partir de l'11 de juliol, ajudes que en alguns casos poden augmentar a 3.500€ tractant-s'hi de mares fadrines, famílies nombroses i fills discapacitats, i així tothom content.

Tothom content? No, perquè "con la iglesia hemos topado" i encara hi ha un reducte integrista com és la Conferència Episcopal que s'hi oposa adduint-hi en paraules planes que a les mares fadrines amb xiquets sense pare conegut no se les hauria d'ajudar perquè això podria incitar a més joves a caure en el 'pecat' de la carn, si saben que finalment acabaran tenint-hi un premi de tants diners.

No és que ho diguen així, però se'ls hi veu el llautó, i mira quina casualitat que la primera cosa que algun amic proper a l'Opus m'ha arribat a dir (o, més ben dit, reprotxar) és que si ningú no creguera en l'existència de Déu tot seria desenfrenament sexual i orgies a dojo; no res de matar-nos els uns als altres, de robar-nos, o de fer-nos tot el mal possible, no: el més greu de tot era que ens rebolcaríem en els plaers de la carn!

Ara, el que a mi més greu en sap del cas és que aquesta pesta de gent --que, a més, són ciutadans d'un Estat estranger-- sembla que s'han de posar en tot. També allò que és del Cèsar els pertany, sense fer cap cas de les doctrines del seu mestre? A ells que els va o que els ve allò que un Estat laic decidisca per a ajudar els seus ciutadans? I després encara tenen la barra de denunciar altres esglésies --o sectes- de fer proselitisme!

Em sembla que hui en dia llur mestre sí que tindria feina per a expulsar-los a fuetades del seu temple, tant als mercaders com als fariseus que s'hi han instal·lat...