Graffito
De vegades t'hi trobes casualment graffiti que valen la pena: aquest me'l vaig trobar a Benicàssim al mur de contenció del barranc que passa justament pel costat del Museu Bodega Carmelitano.
Per cert que l'altre dia, anant a València, des del tren en vaig vore un a Sagunt del mateix estil però amb el cap de dona; no hi vaig poder vore la signatura, però estic gairebé segur que l'autor n'és el mateix.
Etiquetes de comentaris: Benicàssim, graffiti
publicat per èlsinor a les 2:36:00 p. m.
Sóc un aficionat del graffit. Fins i tot he pensat en obrir un fotolog de graffiti. Hauria de emmagatzemar molt material, i ara a BCN l'ajuntament ha decidit que l'art de graffit és porqueria.
Fins als collons, de les institucions mediocres i carques!
la veritat és que hi ha grafitti que són ben bonics i que criden molt l'atenció per això...
N'hi ha que sí que resulten estètics i tot, nimue, però n'hi ha d'altres...
Home, belart, la veritat és que més de les tres quartes parts dels graffiti mereixen ser tatuades amb ganivets de cuina a l'esquena dels seus autors...
No ho dubto, però crec que perquè hi hagi bon graffit n'hi ha d'haver de més dolents. Com tot, en el pot petit hi ha la bona confitura. He anat a la caça i captura de graffiti per ciutats o viles les quals no són escenaris primerencs en el món de l'street art. En canvi, en la mesura de les seves possibilitats, m'ha complagut el que he vist. Potser sóc fàcil de complaure, però més aviat penso que per trobar bon art n'he de veure de dolent, encara que tot i així segur que se'n pot extreure quelcom de positiu.